Pedro, l'A-2 i l'A-4

Exhibint el seu dinamisme com si fos la seva patent del canvi, el madrileny Pedro Sánchez es presenta com “un secretari general a la carretera” que serà “poc a Ferraz i molt amb els militants”. Com si el 39è congrés del PSOE s'entregués al moviment trepidant del seu nou líder: el seu lema era Canviant... i el seu lloc de celebració, un hotel que no és al centre de Madrid, sinó a la carretera A-2, la que uneix Madrid i Barcelona. Acostumat al paisatge de la caòtica M-30, en enfilar l'A-2 per on hauria de transitar la tercera via federal, Sánchez va accelerar pensant en Catalunya com a lloc de destí. “Hem de desterrar d'una vegada per totes paraules que ens afecten i ens indignen a tots com ara: crisi, pobresa, desigualtat, treball precari, atur, decadència institucional, violència de gènere, independentisme”, va recitar el secretari general del PSOE, obrant la pirueta d'encabir al final de la mateixa frase crims masclistes i sobiranisme.

Si en el plenari de l'hotel Auditorium la cita va passar desapercebuda, un esglai va recórrer la delegació del PSC. “He sentit bé?”, preguntava un diputat al Congrés al veí de butaca i també diputat, que assentia amb el rostre desencaixat per la suor freda. El que era conscient de la relliscada era el servei de premsa del PSOE –el renovador Sánchez ha heretat com a mà dreta la mà dreta de José Bono, José Luis Fernández Chunda–, perquè el discurs entregat a posteriori suavitzava el fragment alterant les paraules: “crisi, atur, pobresa, desigualtat, corrupció, violència de gènere, decadència institucional, independentisme”. És a dir: la relliscada en viu era atenuada intercalant “decadència institucional” per separar la tercera causa d'ingrés a la presó i la política.

Reconduït el volant del seu discurs, Sánchez va delectar els companys de viatge posant al radiocasset els clàssics que sempre han amenitzat les excursions socialistes. “El primer serà derogar la reforma laboral”, va prometre. “Derogaré els acords amb la Santa Seu”, va dir, fent-se el sorprès davant l'esclat de l'ovació. “Sabia que aquí tindria aplaudiments”, desvelava segons després esvaint la màgia. No en va, el predecessor Alfredo Pérez Rubalcaba va guanyar el congrés de Sevilla del 2012 avisant que “ens replantejarem seriosament revisar els acords amb la Santa Seu” i recollint el mateix fervor. Com el 2012, a primera fila hi havia ahir l'alineació al complet de la vella guàrdia: Felipe González, Joaquín Almunia, José Luis Rodríguez Zapatero i Rubalcaba. Sota la mirada escrutadora dels predecessors, Sánchez no va gosar citar ni un error de González ni de Zapatero i va prometre “reivindicar tots i cadascun dels dies de govern socialistes”.

Conscient que el seu gran cabal de suport li arriba des de l'A-4 que uneix Andalusia i Madrid amb peatge, Sánchez no es va oblidar d'elogiar Susana Díaz –“gràcies per mantenir aquest contrast tan contundent davant una dreta que causa tant de dolor!”– i ho va equilibrar citant Isidre Molas i Miquel Iceta. “Miquel, sóc federalista perquè sóc socialista”, va dir enfilant de nou l'A-2 que l'ha d'unir al PSC. Com a bon madrileny, Sánchez sap que l'M-30 permet no equivocar-se mai del tot, perquè és circular i sempre ofereix segones oportunitats, però des d'ahir també sap que omplir el dipòsit a l'A-4 a vegades no evita passar-se de sortida a l'A-2.