En espera d'un pas enrere de Pujol
El govern i CDC confien que l'expresident renunciarà als seus càrrecs i prerrogatives
La determinació convergent s'afegeix a les crítiques i exigències de l'oposició
Màxima pressió sobre Jordi Pujol perquè sigui ell mateix qui renunciï als seus càrrecs de partit i a les seves prerrogatives com a expresident de la Generalitat. CDC i el govern van passar ahir de l'estupefacció inicial per la confessió de l'expresident de la Generalitat que la seva família va tenir diners sense regularitzar a l'estranger durant 34 anys, a la necessària presa de decisions polítiques per evitar que l'afer contamini irreversiblement el partit i la gestió d'Artur Mas al capdavant de l'executiu.
El govern decidirà avui, en la vigília de la reunió de Mas amb Mariano Rajoy, si li retira els privilegis inherents a la seva condició institucional. El renovat comitè de direcció convergent que comanda Josep Rull també s'ha conjurat per desmarcar-se de les males pràctiques del president fundador de CDC i de CiU des del primer moment, fins al punt de defensar la “refundació” del partit. La qüestió va centrar la primera reunió ordinària de la direcció. Diverses fonts del partit confiaven que fos el mateix Pujol qui mogués fitxa. Un gest que evitaria que el partit i el govern haguessin de prendre mesures dràstiques i internament doloroses per marcar distàncies amb les males pràctiques de l'expresident, que han decebut i colpit els màxims dirigents i les bases del partit. Aquestes mesures forçoses basculen entre la retirada de les prerrogatives pel que fa al govern, i la suspensió de la militància com a mecanisme extrem per apartar-lo d'uns càrrecs que estan consagrats als estatuts pel que fa al partit. L'oposició, mentrestant, va redoblar les crítiques contra Pujol, i ERC es va afegir a les demandes perquè l'executiu de Mas retiri els privilegis inherents a la seva condició d'expresident (la retribució, l'oficina i el tracte protocol·lari).
Més distància
Després de l'admissió de Mas que en el passat la Generalitat va fer coses “molt malament”, i de la contundència amb què Rull va instar Pujol a distanciar-se del partit, Francesc Homs va afegir-se públicament al clam intern. “Som els primers interessat a marcar les coses clares davant de determinades conductes”, va sentenciar el conseller de la Presidència. El tema també va aflorar en una trobada que van mantenir Rull i Lluís Corominas, vicesecretari general de CDC, amb quadres territorials i sectorials del partit a Bellaterra per explicar els canvis en la direcció.
L'oposició fa pinya
Després de demanar-ho en privat a l'executiu, ERC va demanar al govern que prengui la decisió definitiva. Considera que l'expresident i la seva família han de passar comptes amb Hisenda i la justícia i apro-fundir en l'origen dels diners evadits. La formació d'Oriol Junqueras, no obstant això, fa per ara de dic de contenció parlamentari per a CiU. ERC va rebutjar donar suport a la petició del PP d'obrir una comissió d'investigació a la cambra catalana. “No donarem cap credibilitat a aquestes persones i partits”, va sentenciar la portaveu d'ERC, Anna Simó, sobre els populars, tot recordant que Alícia Sánchez-Camacho es va negar a donar explicacions al Parlament pel cas Método 3.
El PSC, ICV-EUiA i Ciutadans van coincidir a demanar la compareixença de Pujol al Parlament. El socialista Miquel Iceta esperava que fos per iniciativa pròpia, i confiava que els partits no hagin de forçar res. José Montilla va indicar que se sentia “decebut” i va indicar que un cas com aquest “fa mal al país”.
Des de Madrid, Camacho va titllar d'“hipòcrita” Pujol perquè, segons el seu criteri, ha protagonitzat “el major engany històric a la societat catalana” i va vincular la confessió amb la creació de l'Agència Tributària catalana, en un intent de vincular l'episodi amb el procés sobiranista. La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, va insistir en la “gravetat enorme” dels fets i va qualificar d'“insult a la intel·ligència” la justificació de Pujol que durant 34 anys no va trobar el moment per declarar els diners heretats.
Denúncia al jutjat
Al marge de les conseqüències polítiques dels fets, i de l'afectació que tinguin sobre la interpretació històrica del llegat de l'expresident de la Generalitat, Pujol no s'escaparà de la justícia. La investigació judicial sobre la seva família és més que segura després de la denúncia que va presentar ahir Manos Limpias al jutjat de guàrdia de Barcelona.
En l'escrit, el sindicat ultradretà l'acusa de set delictes: suborn, malversació de fons públics, tràfic d'influències, prevaricació, delicte fiscal, falsedat en document públic i blanqueig de capital. També assenyala Marta Ferrusola com a “còmplice i encobridora” i demana que se citin a declarar tres dels seus set fills: Jordi, Oriol i Marta Pujol. Com a indicis de delicte, hi aporta el comunicat de confessió de l'expresident i fa referència a un informe de la UDEF (no judicialitzat), del novembre del 2012, segons el qual la família Pujol tindria 137 milions en un compte suís, i la polèmica acusació de Pasqual Maragall llançada a CiU al Parlament sobre el 3%.
LES FRASES
Les prerrogatives de l'expresident Pujol
Una llei i un decret aprovats el 2003, mesos abans que Jordi Pujol sortís del Palau de la Generalitat, regulen l'estatut dels expresidents de l'executiu i del Parlament. L'objectiu de la norma era garantir que, en cessar dels càrrecs, “puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides”. Pujol té dret a percebre, tenint en compte que és major de 65 anys, una pensió de jubilació vitalícia equivalent al 60% de la retribució mensual que correspon al president de la Generalitat.
D'acord amb la llei, a més, el govern ha de facilitar als expresidents els mitjans per al sosteniment d'una oficina i una dotació pressupostària que en garanteixi el funcionament ordinari i “les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin”. En concret, l'oficina dels expresidents té tres llocs de treball adscrits al seu servei, que tenen la consideració
de personal eventual, i proveïts a proposta seva. Tam-bé disposen d'un automòbil de representació amb xofer proporcionat pel Departament de la Presidència i servei de seguretat adequats. Els expresidents tenen el tractament protocol·lari de “Molt Honorable Senyor”.
