Política

Les 10 raons de Mas

El gabinet del president de la Generalitat va intentar contrarestar les propostes i explicacions catalanes amb les negatives i l'opacitat informativa de La Moncloa

Mas vol revestir el trànsit cap al 9-N d'una desena d'idees clau. Entre d'altres, el diàleg, la legalitat, el contrast amb Escòcia o la intolerància amb la corrupció després del cas Pujol

La victòria airosa del contrast. El gabinet d'Artur Mas va preparar la reunió d'ahir amb Mariano Rajoy amb el propòsit de contrarestar les formes i continguts del president de la Generalitat amb les de l'espanyol: propostes i explicacions a la premsa versus les negatives i els comunicats i piulades opacs de La Moncloa. Mas va descansar el discurs en deu pilars argumentals que són, alhora, les cartes amb què afronta el procés fins al 9-N.

El diàleg, obert

Mas no va voler escenificar un trencament amb Madrid. La d'ahir no tenia res a veure amb l'entrevista del 2012 (la del rebuig al pacte fiscal), que CiU va convertir en el pretext definitiu per a la convocatòria d'eleccions anticipades després de la Diada més revolucionària. Mas evita aparèixer als ulls de la premsa i de la comunitat internacional com un dirigent tancat en banda. Al contrari, prova de contrapesar el seu tarannà dialogant amb l'enrocament de Rajoy a negociar les condicions de la consulta. “Mentre hi hagi diàleg hi ha solucions”, va sentenciar. A més, el govern intenta que el desacord amb el referèndum no entorpeixi la relació institucional per a la gestió quotidiana d'altres conflictes per l'autogovern.

El pla de les urnes

“No hi ha un pla B. Hi ha un sol pla que és votar però és un pla que té fases.” Mas va evitar entrar en el terreny de les alternatives a la consulta. Si el govern espanyol “obstaculitza” el 9-N, va dir, s'obrirà una nova etapa. No s'hi va referir però és la de la preparació de les plebiscitàries i la possible entrada d'ERC al govern. El missatge a transmetre és que no hi ha plans opacs i que els ciutadans han de votar.

Respecte a la legalitat

Garanteix que aquest pronunciament, però, es farà legalment. Mas assegura que convocarà la consulta perquè preveu signar el decret de convocatòria poc després que el Parlament hagi aprovat la llei catalana i abans que l'Estat hagi tingut temps material de bloquejar-la al Tribunal Constitucional. En aquell moment, la convocatòria haurà estat legal. Per contra, la Generalitat difon la tesi que és Madrid qui incompleix les lleis, com ara la LOFCA (obligava a actualitzar el finançament el gener d'enguany) o la de la dependència (el govern català sufraga el 80% dels ajuts quan l'espanyol hauria d'assumir-ne la meitat).

Falta d'alternativa

Catalunya planteja una consulta. I el govern espanyol? Res. “Tenia una certa expectativa que hi hauria alguna proposta sobre la taula. Avui per avui no existeix”, va lamentar Mas. L'absència d'una tercera via, a criteri del govern, reforça la demanda catalana.

Pujol i la corrupció

Mas es va presentar a La Moncloa després d'haver matat metafòricament el seu pare polític, Jordi Pujol, acordant la renúncia de l'expresident a les prerrogatives institucionals i als càrrecs a CDC i CiU, com a conseqüència de la confessió de Pujol que va tenir durant 34 anys diners sense declarar a l'estranger. “La força me la dóna el poble de Catalunya, no una persona en concret”, va etzibar. Mas va intentar posar en valor la presa de mesures per apartar l'expresident i llavors va engegar el ventilador. Va recordar que el PSOE i el PP tenen casos de corrupció oberts. Tampoc no es va oblidar d'Iñaki Urdangarin.

El front polític

La consulta no és una dèria del govern sinó que se sustenta en una majoria parlamentària, al·lega CiU. Mas va parlar amb els líders d'ERC, ICV-EUiA i la CUP uns dies abans de reunir-se amb Rajoy i els va trucar després. El propòsit: l'executiu es blinda amb el consens polític català i evita alhora que les divisions internes debilitin el procés.

La majoria social

Un altre pilar essencial és el suport social al 9-N. La V de la propera Diada, que s'espera multitudinària, serà un argument afegit davant de Rajoy i el món. La tesi és que l'anomenada transició nacional se sustenta en la ciutadania, la mateixa que va avalar la reivindicació de la consulta en les eleccions del 2012 i va forçar l'avançament electoral amb la primera manifestació. Mas confia que l'11-S contribueixi a difondre la idea que l'independentisme és un moviment sorgit de baix a dalt i no a la inversa, com en el cas d'Escòcia.

El factor escocès

Els escocesos votaran el 18 de setembre en un referèndum però Rajoy no està disposat a negociar, com ho va fer David Cameron. Al marge del resultat, CiU confia que el 18-S evidenciarà definitivament que els escocesos sí que decideixen. Farà quatre dies de la Diada i en faltaran pocs per a la convocatòria de la consulta que Rajoy vetarà.

El motor econòmic

El procés no afecta l'economia, segons Mas. Catalunya ha creat la meitat de nous llocs de treball a l'Estat i és líder en exportacions i recerca, va reiterar.

Moviment pacífic

El català és un moviment pacífic basat en la radicalitat democràtica. “Violència, a Catalunya, afortunadament no n'hi ha. És condició bàsica i sine qua non. No n'hi ha ni de pròpia ni induïda”, va advertir als bons entenedors.

23
propostes
incloïa el document que Artur Mas va entregar a Mariano Rajoy per provar d'evidenciar que la carpeta catalana no és monotemàtica. El govern no les va voler fer públiques. L'objectiu de l'executiu, tanmateix, era demostrar que no només els preocupa la consulta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.