Cinc anys del procés
Aferrats per un ideal
Milers de catalans formen una cadena humana que recorre el país de nord a sud per reclamar la independència de Catalunya
Un any després de la gran manifestació de la Diada, el procés sobiranista no s'atura
Un assalt neofeixista a la seu de la Generalitat a Madrid contrasta amb el civisme de la Via
Duran i Lleida,al contrari que l'any anterior, no va assistir a la Via per incomoditats amb el procés
Televisió Espanyola no va tornar a cometre el mateix error per segona vegada. La Diada del 2013 es preveia tan o més multitudinària que la de l'any anterior i els informatius de la televisió pública estatal no es podien permetre relegar-la a cinquena notícia del dia com havien fet l'any anterior. Aquell 11 de setembre obriria titulars i portades d'arreu.
Des de la localitat francesa del Pertús fins a Alcanar passant per Girona, Barcelona i Tarragona, centenars de milers de catalans van formar una immensa cadena humana de 400 quilòmetres. A l'hora emblemàtica de les 17:14 h, el país va estar unit de nord a sud amb les mans com a única eina i per un ideal que cada vegada il·lusiona més ciutadans: la independència. I un any més tornava a ser una demostració de força de la societat civil que, encapçalada per l'Assemblea Nacional Catalana, va deixar de banda els polítics per donar veu als ciutadans.
La Via Catalana per la Independència estava inspirada en la Cadena Bàltica que el 1989 va unir milers de persones de Vílnius a Tallinn per reclamar la independència de l'URSS. Tot i que cal salvar les distàncies, ja que l'Estat espanyol té poc a veure amb l'autoritarisme soviètic de Moscou, aquella cadena humana va ser una enorme demostració de força de l'independentisme català davant l'atenta mirada dels mitjans internacionals.
En les zones més poblades, la multitud amb samarretes grogues i estelades va ser tanta que es van formar fins a dobles i triples cadenes. I tot i que l'ANC va fer una crida per descongestionar la capital i que els barcelonins anessin a reforçar la cadena a les Terres de l'Ebre, es van tornar a desbordar el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya com en la Diada anterior.
Malgrat que l'exdiputat Alfons López Tena va ser detingut a Vinaròs per seguir la cadena més enllà d'on estava permesa, la jornada reivindicativa va tornar a ser familiar i festiva. La qual cosa va contrastar amb el nerviosisme de Madrid, on un grup de neofeixistes van assaltar de manera violenta la seu de la Generalitat. I de fet van marcar un precedent, ja que el dia de la reunió entre Mas i Rajoy d'aquest juliol alguns van intentar repetir-ho.
La resposta de l'Estat respecte a la Via va ser nul·la. A l'estèril discussió sobre el nombre d'assistents, se n'hi va afegir una de nova: la suposada manipulació política que fa TV3 amb els nens catalans des del seu canal infantil. Més enllà d'això, tota reivindicació catalana tornava a ser tombada, una vegada més, amb el tòtem de la Constitució.
Però dins el bloc sobiranista també s'evidenciaven les divisions. Artur Mas ja parlava d'eleccions plebiscitàries, cosa que provocava la irritació d'ERC, quan encara no se sabia ni data ni pregunta de la consulta. A més, Josep Antoni Duran i Lleida, visiblement incòmode amb el procés, no va assistir a la Diada, al contrari del que havia fet l'any anterior.
Via Catalana 2013
19
