Política

De la raó al sentiment

La campanya ‘Ara és l'hora' va arribar ahir al Teatre Fortuny de Reus

Muriel Casals i Carme Forcadell van reclamar el sí i sí quan falten pocs dies per a l'11-S

Ple com un ou. Vuit-centes persones van fer ahir que el Teatre Fortuny de Reus quedés petit, i un bon grapat de gent es va quedar a les portes del recinte en l'acte de la campanya Ara és l'hora, impulsada per l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència. Pocs minuts abans de les vuit del vespre, la cèntrica plaça Prim de Reus s'havia convertit en una rotllana de militants que confiaven a entrar al teatre per veure i escoltar els parlaments de Muriel Casals, Carme Forcadell i Modest Guinjoan, però també per sentir els músics Lluís Llach i Pep Sala. Uns van desistir i uns altres, com algun regidor murri del govern local, van preferir colar-se.

A primera fila de platea, no hi faltaven cares conegudes, com el president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal; l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, i el responsable d'Òmnium Baix Camp, Biel Ferrer. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, es va situar unes files més enrere i prop de la sortida, ja que a mig acte va haver de marxar a l'entrega dels Premis Esport i Ciutat de Reus. El batlle estava envoltat de companys de CiU com ara el regidor de Cultura, Joaquim Sorio.

Des de les butaques no es va trigar a brindar la primera ovació en veure els tradicionals actes de festa major de Sant Pere entre crits d'independència a la plaça del Mercadal. Tot ajudava a fer bullir l'olla. I més que ho va fer en el primer torn de parlaments, a càrrec de la professora Laura Borràs, l'economista Modest Guinjoan i la nedadora olímpica Clàudia Dasca. Borràs va arremetre contra tots aquells que “han volgut eliminar la nostra cultura, i per tant la nostra llengua, i per tant el nostre poble”. Guinjoan hi va posar el càlcul, la xifra i l'empresa: “Tant la queixa constant com l'independentisme messiànic són aigua passada; el repte és saber com ho farem l'endemà de la independència i conèixer de quina manera esvairem els dubtes i les incògnites que, en alguns empresaris, genera aquest escenari polític que tants catalans desitgem.” Però qui va despertar el sentiment del Fortuny va ser Clàudia Dasca: “Fins ara ens hem resignat per la por de què diran, com la Roser Tarragó, que va haver de tancar el seu perfil de Twitter, on tenia una estelada, per les amenaces que va rebre. Ara tenim la il·lusió que un dia esportistes com jo podrem competir defensant els colors de Catalunya i escoltant Els segadors quan pugem al primer calaix del podi.”

Muriel Casals li va agafar la paraula i va subratllar que, més enllà de les raons pel sí i sí, “aquí hi ha uns interessos d'una banda, però també uns sentiments que no podem oblidar”. Casals es va dirigir a l'estament polític i va recordar: “Volem un estat propi, però un estat del benestar per poder redistribuir els ingressos, cosa que no podem fer ara.” I hi va afegir: “Durant massa temps hem callat perquè ens feia por dir el que volíem i ja no diguem la paraula independència. Ens han maltractat tant que ni hem pogut posar el nom del nostre poble a la llista dels pobles més maltractats. Però això s'ha acabat i ho decidirem democràticament el 9-N.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia