El TSJC confirma la imputació de Daniel Fernández i els germans Bustos per tràfic d'influències
També es jutjarà l'alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, per prevaricació
La resolució és ferma i dóna pas a al judici oral
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat el 2 de juny per a l'exsecretari d'Organització del PSC, Daniel Fernández, l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos i el seu germà Francisco Bustos, i ha confirmat la seva imputació per tràfic d'influències i prevaricació. També es jutjarà l'alcaldessa Elena Pérez per prevaricació.
Els magistrats del TSJC aprecien en la seva resolució que “hi ha suficients indicis com perquè el sobreseïment no fos acordat, ni pot ser, per tant, ara decretat”. Aquesta resolució és ferma i ja no es pot presentar recurs.
D'aquesta manera, tots ells aniran a judici per la suposada contractació irregular d'una tècnica de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, en una peça separada del cas Mercuri.
En una sentència el 2 de juny, el TSJC va decidir desestimar els recursos de reforma interposats pels imputats, instant-los llavors a acreditar que les intervencions telefòniques complien amb les exigències constitucionals que justifiquen la restricció dels drets fonamentals, i els imputats van presentar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió el 13 de juny, ara desestimat.
El TSJC ha conclòs que l'exsecretari d'Organització del PSC i diputat al Parlament, Daniel Fernández, i l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos van cometre un presumpte delicte de tràfic d'influències en pressionar l'alcaldessa de Montcada i Reixac (Barcelona), María Elena Pérez, per modificar un concurs públic amb l'objectiu de col·locar una exalt càrrec del govern tripartit, Carmina Llumà el 2012. Pérez està acusada de prevaricació. El fiscal demana dos anys de presó i sis d'inhabilitació per als quatre imputats.
Els magistrats han pres aquesta decisió perquè els recurrents realitzen “una sèrie d'al·legacions que traspassen els límits propis de la fase instructora”, la funció de la qual és valorar si hi ha indicis racionals de criminalitat.
Segons la interlocutòria, el TSJC considera que hi ha “suficients indicis” per no acordar l'arxivament de la causa. “Les al·legacions realitzades pels diferents recurrents amb la finalitat d'interessar el sobreseïment lliure i arxiu de les actuacions no pot ni ha de ser objecte de debat en aquest moment processal, sinó que s'hauria de dilucidar en el judici oral”, assegura.
La interlocutòria apunta que la resolució apel·lada ja dóna resposta a les al·legacions dels recurrents, i explica “amb detall els diferents indicis” que porten l'instructor a dictar i mantenir la seva resolució de prosseguir amb la tramitació de la causa.
Entre els indicis que la resolució apel·lada ja aclareix, els magistrats recorden que Fernández i Bustos “es trobaven al corrent del desenvolupament de tot el procés de contractació”, amb l'objectiu que Llumà passés de ser considerada ‘no apta' a ‘apta'.
Tampoc ha prosperat l'apel·lació feta per Manuel Bustos –a la qual s'ha adherit Elena Pérez– que sol·licitava la nul·litat de les intervencions telefòniques fetes en el marc d'aquesta peça separada del cas Mercuri. Segons els magistrats, aquest recurs no pot prosperar perquè “la invocada vulneració d'un dret fonamental no ha de resoldre's en aquest moment processal”, sinó en el judici oral.
Els magistrats al·leguen que l'existència d'aquests indicis racionals de criminalitat “no implica que pugui o hagi d'examinar-se i menys dilucidar-se, aquí i ara, la concurrència o no dels elements configuradors dels il·lícits penals”, ni tampoc que s'hagi perpetrat o no el tipus delictiu de referència, ja que això correspon exclusivament a la fase de plenari.