Sánchez-Camacho: “El catalanisme polític ha mort”

Nosaltres, els periodistes, perquè vivim en una bombolla i no estem per allò que hem d'estar. Però la notícia d'ahir, que, si algú té un moment, s'hauria de mirar de confirmar, és la mort del catalanisme polític. O sigui, tots pendents de l'aprovació de la llei de consultes, de la convocatòria del 9-N i de la reacció que el gest pot suscitar en el govern de l'Estat, i ara resulta que tot és una broma o una al·lucinació col·lectiva, perquè el catalanisme polític ha mort. Ho va dir Alícia Sánchez-Camacho a la meitat de la seva intervenció: “El catalanisme polític ha mort”, sense presumpte ni res. Mort. I tot van ser brometes, però si ho diu la presidenta del PP català, la que admet enyorar la Catalunya de la seva infantesa i la que tan sovint imparteix lliçons de moral, potser que algú ho faci mirar, no fos cas que la gentada que va omplir Barcelona per la V no fossin catalanistes, sinó seguidors de l'Osasuna i el Cadis arrenglerats en forma de senyera. L'altra cosa que convindria mirar és el funcionament de la hisenda grega perquè resulta que Ítaca, almenys segons la senyora Camacho, a més de ser una illa –això no ho va discutir– “és un paradís fiscal”.

Si no fos per les revelacions de la líder popular en el seu discurs, per l'oferiment d'ERC i per l'estrena d'Iceta, que en va tenir prou amb cinc minuts per fer oblidar el discurs pla i avorrit de l'anterior cap de files del PSC, hauríem pogut batejar el ple d'ahir com el dels desdenys. Perquè va tornar a evidenciar que alguns dels líders polítics d'una i l'altra banda no se suporten o, com a mínim, estan cansats d'escoltar-se. Això explicaria per què destacats membres de la bancada del PP i de Ciutadans van absentar-se del ple havent dinat, durant la intervenció de Joan Herrera –com a mínim Enric Millo no va fer becaina perquè era als passadissos pendent del WhatsApp–. O per què Oriol Junqueras va sortir disparat de l'hemicicle quan Alícia Sánchez-Camacho es disposava a començar a parlar. Al líder d'ERC se'l va veure al bar, departint amb els seus col·laboradors i amb gent d'Iniciativa, a la qual va preguntar abans de dinar per l'hora de la intervenció d'Herrera. A la tarda, el seu posat era seriós. Lògic, tenint en compte les greus novetats aportades per Camacho.