El secret és treballar.
Si no l'encertes, no pateixis, que no t'estaràs gaire temps en el càrrec
Joan Baliarda va accedir a l'alcaldia de Premià de Dalt l'11 d'octubre del 1994. Avui, vint anys després, renuncia al càrrec en un ple extraordinari coincidint que el mes de juny passat també es va jubilar de la seva activitat professional. Baliarda, home de caràcter fort i acostumat a liderar el consistori amb mà de ferro, assegura que és una decisió meditada que li permetrà marxar de la primera línia de la política local per dedicar més temps a la família i a ell mateix. Ara, també adverteix que no marxarà lluny i que continuarà vinculat a CiU i a la vida política del municipi.
Jubilar-se d'alcalde no és gaire habitual.
Jo prefereixo dir que renuncio al càrrec, encara que és cert que aquest mateix any m'he jubilat professionalment. La gent del meu partit ja feia quatre anys que ho sabia i crec que no sorprendré ningú si després de 23 i mig en el consistori em plantejo plegar. És el moment de fer-ho.
A què es vol dedicar ara?
A la família, amb qui crec que tinc un deute pendent, i a mi mateix. A fer vida de poble sense la pressió del càrrec, vaja.
Això significa que es mantindrà al marge de la vida pública?
El meu partit sap que em tindrà sempre que em necessiti. Però jo vull fer un pas enrere, o dos o tres. Em prendré sis mesos sabàtics abans de les properes eleccions municipals.
Creu que CiU tornarà a guanyar a Premià de Dalt?
Ho crec, perquè el candidat que presentem i que em relleva ara a l'alcaldia, Josep Triadó, és una gran aposta, té molta experiència i és un home compromès amb el poble. Em tindrà al seu costat i, a més, a Premià de Dalt CiU ha guanyat totes les eleccions municipals des del 1979. Crec que és l'únic poble del Maresme en què ha passat i tenim més militants que Mataró.
La situació que viu el país li ha fet dubtar de la decisió?
Que l'alcalde de Premià de Dalt plegui abans del 9-N no influenciarà per res l'escenari general de Catalunya. A més, les coses no es resoldran en pocs dies, sinó que parlem d'un procés de mesos on el fet que jo marxi no és rellevant.
És hora de fer balanç. Triï un moment positiu.
Més que un moment, em satisfà la trajectòria que el meu grup i jo hem portat en aquest període. La majoria dels objectius previstos s'han fet realitat.
Com ara quins?
Em sento orgullós de l'aposta per l'habitatge públic –n'hem fet set promocions–, l'increment dels serveis a les persones, la millora de l'ensenyament posant en marxa dues escoles bressol, la construcció de L'Espai La Fàbrica... n'hi ha molts.
I l'altra cara de la moneda?
La moció de censura que em va fer l'oposició en bloc: ERC, el PP, el PSC, ICV i Acció Ciutadana el setembre del 2004. Va ser un moment molt dur i el temps ha demostrat que no hi havia cap raó que la justifiqués. La prova evident és que un any i mig després vam recuperar l'alcaldia i al cap de sis mesos vam pactar amb alguns dels que m'havien fet fora. Mai he entès que els personalismes s'avantposin a l'acció política, perquè no es poden prendre decisions basades només en simpaties.
Ha governat amb partits de dretes i d'esquerres. Quan s'ha sentit més còmode?
El component personal és molt important. Jo m'he entès amb tothom que tenia voluntat d'entendre's amb mi i les coincidències programàtiques han fet la resta. També ho ha facilitat el fet que a CiU sempre hem governat amb una majoria àmplia, i els partits amb qui hem pactat tenien un o dos regidors.
Valori'm el paper de l'oposició.
La política és una feina complicada i algunes persones la interpreten com l'excusa perfecta per anar en contra de. Només passa en aquest àmbit i és preocupant. Això dificulta molt l'entesa i les complicitats. Nosaltres amb els projectes importants de Premià de Dalt ens hem trobat sempre sols. Però els hem pres convençuts que eren necessaris.
Es veu fent política en un altre nivell?
No acceptaria mai ser un polític professional, perquè crea unes dependències que no estic disposat a assumir. Sóc un polític de poble i el meu lloc és Premià de Dalt com he demostrat en aquest temps. Quin ha estat el secret? Treballar. Si no l'encertes no pateixis, que no t'estaràs gaire temps en el càrrec.
El govern d'Artur Mas ho ha fet bé fins ara?
Modestament, crec que ha trigat massa a reaccionar i així ho he fet saber a algun conseller. A Premià de Dalt, que ara es troba en una bona situació financera, vam començar a prendre mesures el 2008 i em vaig haver de sentir crítiques d'arreu. No crec que fóssim els únics a adonar-nos que venien mal dades, però nosaltres vam actuar.