Un savi prudent, però decididament optimista

Si la vuitena trobada del cicle Moment Zero va coincidir, el mes passat, amb la primera suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional, la novena arrenca amb la notícia de la decisió del Consell d'Estat, que amenitza l'espera als 200 assistents a la cita. Són majoria els que s'ho prenen a broma, i n'hi ha que fins i tot pregunten si és coincidència o si la cosa està pactada amb Madrid per donar volada a un cicle inaugurat fa un any i que tindrà continuïtat en aquest tram final del procés, que, en paraules del ponent, va per llarg.

La durada del tema, de l'hàmster o de com vulguin dir-ne, és l'únic punt del discurs de Carles Viver i Pi-Sunyer que fa arrufar el nas als assistents. Perquè aquest constitucionalista de trajectòria tan longeva com brillant, que coneix com ningú el funcionament de la maquinària estatal perquè n'ha format part durant anys, desfila un discurs pausat però decididament optimista. Perquè la independència –afirma– és perfectament factible i arribarà si aquesta majoria de catalans que hi dóna suport no afluixa, i si els partits actuen des de la unitat que, malgrat les dificultats i amb alguns matisos, han anat conservant fins ara. Pel president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Viver i Pi-Sunyer, res del que ha passat fins ara es desvia del guió previst per un òrgan que –tot sigui dit– ha previst tots els guions possibles.

Mirant enrere, la conferència inaugural del cicle a càrrec del professor Àngel Castiñeira es va produir fa un any, quan el procés tot just arrencava en l'àmbit de l'acció política. Dos dies abans d'aquell 28 d'octubre, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va aprofitar un acte a Cornellà per exigir un acord sobre la data i la pregunta de la consulta abans de Nadal. Era el primer cop que la societat civil marcava terminis a la classe política, que va complir. El segon cop va passar fa només unes quantes setmanes. La resposta: abans de tres mesos.