BIBLIOTECA JAUME FUSTER. BARCELONA
29 d'octubre
Si Jaume Fuster alcés el cap
La Josefa, de 82 anys,
ha conegut ara els fets
del 1714 però no s'ha tornat independentista
L'escriptor Jaume Fuster va lluitar sempre per normalitzar la literatura de gènere en català
L'escriptor Jaume Fuster, mort prematurament el 1998, va ser sempre un defensor de la literatura de gènere en català perquè creia que la bona salut d'una cultura depèn de tenir una literatura de gènere normalitzada. Amb els anys, la lluita de Fuster ha fet forat. I no només això. Si Fuster, que sempre va lluitar per les llibertats catalanes, pogués veure el que passa actualment al·lucinaria bastant amb el procés per la independència de Catalunya. Per això, em prenc com un homenatge a l'autor de De mica en mica s'omple la pica parlar sobre el procés amb alguns usuaris de la biblioteca que porta el seu nom al del barri de Gràcia barceloní.
La biblioteca Jaume Fuster és de molt la biblioteca més concorreguda de Barcelona, amb gairebé més de set-centes mil visites a l'any. És un espai lluminós i diàfan però ple també de racons fantàstics, on els lectors s'arreceren fins i tot en les lleixes dels finestrals. L'ambient de les biblioteques sempre m'ha semblat una utopia feta realitat, com un espai de ciència-ficció. Hi regna el silenci, la concentració i l'ànsia de coneixement. El temps s'alenteix. Siguin modernes –com aquesta de la plaça Lesseps– o antigues i amb solera, hagin estat envaïdes per discos de música i DVD de pel·lícules o no, a les biblioteques, els prestatges plens de llibres són refugis contra la ignorància i la intolerància.
Parlar de política entre les parets d'aquest temple del coneixement em sembla una mena de sacrilegi. Per això, opto per no destorbar els lectors a l'interior de l'edifici i els abordo a la sortida. Trobo la Josefa, nascuda a Gràcia fa 82 anys, i viuda des de fa dos anys. Va criar tres fills durant els anys difícils de la postguerra. Al llarg de la seva vida ha estat una voraç lectora de novel·les. Només va deixar de llegir els primers dies després del naixement dels fills i els dies de l'enterrament dels seus pares. “No tinc mesura en això de llegir. Quan era petita, el meu pare em renyava perquè llegia tot el dia...”, explica. Prefereix llegir en castellà perquè reconeix la seva dificultat a llegir en català. Li agraden tots els gèneres però prefereix la novel·la històrica i darrerament ha llegit alguns llibres relacionats amb el 1714. “Sempre m'he sentit catalana però fins ara no coneixia el que havia passat fa 300 anys. És una història que no em van explicar a l'escola.Victus m'ha encantat però no m'he fet independentista per haver conegut tots aquests fets. Seria molt difícil per a Catalunya anar sola.” La Josefa, però, no entén que el govern espanyol no deixi votar als catalans: “Tants anys de la meva vida sense poder votar... és injust. Però si finalment es fa la consulta, crec que votaré que no.”
En un matí de dia feiner, com avui, la sala de revistes i diaris de la biblioteca està bastant plena. Estudiants aprofiten el Wi-Fi de la biblioteca per fer els seus treballs des dels seus dispositius. Un d'ells és el Joel, un noi altíssim, estudiant de pedagogia, que porta un adhesiu amb l'estelada enganxat al seu estilós MacBook Air. “L'únic que ens queda fer amb tantes impugnacions és desobeir. Votar, una vegada, dues, o les vegades que faci falta, que el món ho vegi, i tirar endavant amb la DUI. El més urgent és fugir d'Espanya. Ahir vaig sentir Mariano Rajoy parlant un moment sobre Catalunya al Senat, i se'm va regirar l'estómac”, assegura contundent.
Clara, una noia d'uns trenta anys, del sector turístic i aturada des de fa un any i mig, aprofita l'ordinador de la biblioteca per consultar Infojobs. En la seva situació, està convençuda que sempre serà millor una Catalunya independent que continuar depenent de l'Estat espanyol: “Si més no, podem gestionar els diners nosaltres.” Si arriben unes plebiscitàries, no té clar el vot però serà per a un partit que doni suport a la independència, encara que no es defineix com una persona nacionalista. Si Jaume Fuster pogués alçar el cap...