la crònica de barcelona
“Ficar el sobre dins l'urna és votar”
Va ser un dia d'emocions compartides, que donaven lloc a situacions d'un tal com raja únic. A Barcelona, un dels punts que van aplegar mitjans de tot el món va ser l'escola Pia del carrer Balmes, a Gràcia, on a les onze del matí estava prevista la votació del president de la Generalitat, Artur Mas. Va arribar més tard i, mentrestant, s'hi anaven acumulant cada vegada més curiosos. Els que entraven i sortien del centre concertat, amb meses disposades en diverses plantes i una organització acurada, miraven estranyats la gernació. I, entremig, s'escolava un missatge pedagògic. Una mare diu al fill petit, que l'ha acompanyat: “Però si ja has votat, Mateu! Ficar el sobre dins l'urna és votar.” Que en saben, de coses, les mares! I que n'hauran après, els nens, aquest 9-N: des dels alumnes que donen un cop de mà organitzatiu a l'escola fins a adolescents –i adults– que demanen a Mas de fer-se una foto amb ells.
La munió de càmeres era tan gran que deixava invisible la taula on signar per la denúncia internacional. Per això, la voluntària va haver de bellugar-se per fer-se visible. “Molta gent ho sap i estan esperant que els diguis on han de firmar”, comenta la Laura Bertran. El president és rebut amb aplaudiments, crits d'ànims, de “president”, de “gràcies” i d'“independència”. Aquest darrer és el crit predominant, que es converteix en ovació quan, finalment, al gimnàs de l'escola, Mas introdueix el vot a l'urna, envoltat de molta expectació. Pel camí, un representant del moviment Indipendenza Veneta li dóna una gorra i una altra noia li dóna una bandera d'Ucraïna. Després de votar, Mas fa declaracions a la biblioteca del centre, atapeïda, on, no se sap si a consciència, cita Manel –el grup de música– en recordar: “Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.”
Però el corol·lari de cites el posa el diputat de la CUP, David Fernàndez, quan va a votar a l'escola Concepció, al carrer Bruc, a dos quarts de tres de la tarda. Fernàndez, que recorda que vota per Guillem Agulló, un jove valencià assassinat per feixistes, esmenta Nelson Mandela, Blai Bonet, Casasses i Brossa, i remarca el sentit de “desobediència civil pacífica” de la jornada. “El que està passant avui és una mobilització democràtica extraordinària.” I es recorda de Palestina, el País Basc i Kobane, i s'emociona, pletòric com ve, de passar el matí a l'institut Vila de Gràcia, amb els mestres que li van ensenyar “què era la democràcia”. Al col·legi on ha votat, els voluntaris comencen a pensar en la dimensió del que estan vivint. Des de primera hora del matí han tingut cues: “Jo no dono crèdit, tothom està demanant per firmar, la gent és molt cívica i deixa passar les persones amb cadira de rodes”, comenta la Idriss Pineda. Un altre voluntari, en Josep Carbonell, controla l'entrada. Tot i l'allau, “la gent no s'ha arribat a molestar”, explica. “Ha vingut una senyora que havia perdut el marit feia tres dies, però que deia que volia votar.” Després, Fernàndez va anar al centre de recollida de dades de la Generalitat, a l'Hospitalet, per fer de voluntari, que el president Mas va visitar a la tarda. En trobar-se, tots dos es van fondre en una càlida abraçada.
En un altre punt de la ciutat, a l'escola Sagrera, al barri del Poblenou, a les deu del matí ja destacaven la tranquil·litat i la diversitat dels votants. Hi va acudir el líder d'ICV, Joan Herrera (sí i no), que va fer una estona de cua tranquil·lament, com un ciutadà més: “La consulta la guanyarem amb molta participació.” L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, també va apel·lar a la participació, per bé que ell va votar sí i sí: “Avui és un dia especialment bonic perquè la gent exerceix el seu dret a votar.”
El conseller Mascarell, que va votar sí i sí al mateix centre que Mas i el va esperar per saludar-lo, comentava algunes curiositats que havia copsat al matí: “La gent ho està vivint amb molta emoció, ha vingut una senyora de 101 anys i una senyora castellanoparlant que anava amb un Estatut del 32 i que votava pel seu pare, que havia patit la repressió franquista.” Des d'aquell infant que rebia de la mare una primera ensenyança sobre la democràcia fins a tots els avis que ens donaven una lliçó, aquest 9-N va ser una gran escola, oberta i emotiva.