Cap a les plebiscitàries
Un total de 2,3 milions de persones van votar en la històrica jornada del 9-N
CDC i ERC assumeixen que el proper pas haurien de ser unes eleccions
El govern espanyol continua enrocat en l'immobilisme
2.318.863. Aquesta és la xifra que passarà a la història com el nombre de ciutadans que van participar en la superlativa jornada del 9-N. Però la votació encara s'allargarà fins al dia 25, i veient les cues que ahir hi havia al Palau Robert de Barcelona i a les sis les delegacions territorials, segur que la dada final serà bastant més alta. Tot i aquesta revolució democràtica, el govern espanyol continua enrocat en l'immobilisme i els partits sobiranistes tenen clar que la següent pantalla han de ser unes plebiscitàries. El dilema és si hi haurà llista unitària o no, perquè a hores d'ara les posicions entre CDC i ERC estan bastant allunyades.
Governació va fer públics ahir els resultats definitius del 9-N en què 2.305.290 persones van votar en els 1.317 col·legis repartits per Catalunya i 13.573 catalans ho van fer en els 19 punts locals a l'estranger. El sí-sí va guanyar de carrer amb un 80,76%, mentre que el sí-no es va quedar amb un 10,07% i el no amb un 4,54%. A les quatre capitals de demarcació la participació també va ser molt alta: a Barcelona, 507.454 vots; Girona, 34.095; Tarragona, 30.341 i Lleida, 38.417.
Els resultats donen encara més força als sobiranistes, que fixen la mirada en uns comicis per aconseguir un “mandat democràtic definitiu”. Abans, però, el govern farà un últim esforç per aconseguir un acord amb La Moncloa. Artur Mas enviarà una carta a Mariano Rajoy per demanar-li que Catalunya pugui celebrar un referèndum de “veritat”, tot i que l'executiu és conscient que la resposta serà negativa. Pretenen, per tant, visualitzar l'enèsim no del PP, el no definitiu que permeti justificar davant la comunitat internacional la convocatòria d'unes plebiscitàries. ERC ja ha subratllat que no acompanyarà Mas en aquest viatge a Madrid, que, segons va assegurar el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha de ser curt, molt curt. Qüestió només d'una o dues setmanes. Fins i tot Unió, que sempre havia rebutjat unes plebiscitàries, va deixar-ne la porta oberta si Rajoy continua sense moure's.
Per saltar a aquest nou escenari, Mas sempre ha defensat que hi ha d'haver una candidatura unitària, una llista de país, amb un sol punt al programa. “Caldrà anar més enllà de termes de partits polítics”, va reflexionar Rull. Però Oriol Junqueras, que reclama que les eleccions se celebrin al més aviat millor, no veu tan necessària aquesta unitat al voltant d'Artur Mas perquè no es refia del camí que vol agafar el govern.
Mentrestant, ICV-EUiA busca la celebració d'un referèndum vinculant i la CUP considera que CiU no és un “agent vàlid” per tirar endavant el procés independentista després de “totes les filigranes que ha fet per arribar fins aquí”.
Encara es pot votar fins al dia 25
Qui diumenge no va poder votar encara hi és a temps. Des d'ahir i fins al dia 25 es poden adreçar a qualsevol delegació territorial de la Generalitat o al Palau Robert de Barcelona. Gràcies a aquest sistema, no s'ha de votar necessàriament a la demarcació on apareix l'adreça del DNI. Així, un ciutadà que hi tingui una adreça de Girona pot anar a la seva demarcació o a qualsevol de les altres oficines. Això s'ha pensat sobretot per evitar desplaçaments a gent que té l'adreça del DNI en una demarcació però viu en una altra. També poden votar les persones que no tinguin al DNI un domicili català, si presenten un certificat d'empadronament en un domicili de Catalunya.