La fiscalia ara busca més fonaments per a la querella
El fiscal de Catalunya força una reunió amb el de l'Estat davant les discrepàncies jurídiques en la denúncia contra Mas
Només hi veu el delicte de desobediència
Cerquen proves contra Rigau
La fiscalia general de l'Estat va emetre ahir al vespre un comunicat en què no aclareix si finalment la fiscalia superior de Catalunya presentarà una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, per haver organitzat el 9-N, després de les crítiques rebudes perquè va al dictat del govern del PP. Segons fonts jurídiques, l'escull no són només les ingerències polítiques, sinó sobretot les jurídiques per vestir bé una denúncia, no fer el ridícul i evitar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la tombi a la primera.
En la nota, s'informa que el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres- Dulce, i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, van mantenir una reunió d'una hora i mitja, en la qual “s'ha estudiat la valoració juridicopenal dels fets succeïts entorn a l'anomenat procés participatiu” i es conclou que la fiscalia catalana donarà compte a l'estatal “de la decisió que adopti en el marc dels principis de legalitat i imparcialitat que regeixen l'actuació del ministeri públic”.
La reunió d'urgència d'ahir a la tarda a Madrid va ser precipitada per la fiscalia catalana davant els esculls jurídics que l'equip de Romero de Tejada ha trobat en la querella ja feta que la fiscalia general de l'Estat li va enviar la setmana passada, segons fonts jurídiques.
En el comunicat oficial es detalla que el fiscal de Catalunya —acompanyat del tinent fiscal Francisco Bañeres— va informar el seu superior del “resultat de les diligències d'investigació obertes el passat 8 de novembre” i a instàncies de la fiscalia general de l'Estat. No obstant això, inicialment la querella contra Mas i el seu equip s'havia de presentar ahir al TSJC, com a segon intent. Torres-Dulce insistia als fiscals que no es demoressin més, malgrat que abans-d'ahir amb elegància deia que “els temps de la justícia i la fiscalia no són els dels mitjans i els polítics” per mostrar el seu enuig vers les filtracions del PP, rematades per la líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho.
L'escull jurídic principal dels fiscals catalans sobre la querella fabricada a Madrid és que només veurien viable el delicte de desobediència a les dues resolucions del Tribunal Constitucional. En la denúncia inicial, s'hi incloïen els delictes de prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions. També es volen buscar més proves contra la consellera d'Educació, Irene Rigau, per la cessió de les escoles per al 9-N.
Tot indica que Torres-Dulce ha acceptat els raonaments de Catalunya i, per tant, ha donat llum verd a la nova versió de la querella: més realista i suavitzada, i que cal acabar de vestir.
LA FRASE
No hi ha inhabilitació cautelar
Una de les idees llançades és que la fiscalia busca la inhabilitació del president Artur Mas. En la via penal (la més extrema), no existeix la mesura cautelar d'inhabilitació política, com la de presó o el pagament d'una fiança. Així, si el fiscal presenta una querella, primer cal que el TSJC l'accepti, la instrueixi i, si hi veu delicte, que dugui Mas a judici, i que sigui condemnat. Amb el col·lapse judicial i les apel·lacions, pot passar més d'una dècada fins que una sentència sigui ferma. El cas Hisenda n'és un exemple.
