El Suprem desestima la querella d'UPD contra Artur Mas
Els magistrats entenen que els fets són competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat per “manca de competència” la querella que UPD va presentar contra Artur Mas i altres membres de la Mesa del Parlament de Catalunya per les actuacions relacionades amb el procés de participació ciutadana del 9-N. La formació de Rosa Díez volia que se'ls condemnés per prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i malversació de diners públics, a més de delictes electorals, però el Tribunal Suprem apunta que tan els fets com les seves repercussions es limiten a l'àmbit territorial de Catalunya i, per tant, que són competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La querella anava dirigida contra Mas i els membres de la Mesa Núria de Gispert, Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull, i David Companyon. El Suprem no atén a la petició i tampoc trasllada la denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons la interlocutòria que ha fet pública, “correspon al TSJC decidir sobre la inculpació, el processament i enjudiciament del president de la Generalitat i dels consellers”.
Segons la Sala Penal, de manera “indubtable” les conductes s'han produït a l'àmbit territorial de Catalunya. “Ha de precisar-se un delicte de desobediència s'ha de considerar comès al lloc on té lloc l'activitat prohibida o impedida” amb “independència del lloc on va ser emesa l'ordre o la seu de l'òrgan del que emani el mandat”, en referència al Tribunal Constitucional.
Per aquest motiu acorda “inadmetre” la querella presentada per UPÇD i traslladar aquesta decisió a les parts i al Ministeri Fiscal.
En la seva querella inicial, presentada a primers d'octubre, UPyD acusava Mas per “presumpta comissió d'un delicte de prevaricació” així com un de “desobediència”, usurpació d'atribucions i malversació de diners públics, a més de tres delictes electorals i contra els càrrecs públics. La querella també es diria contra De Gispert, i els membres de la Mesa Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull, i David Companyon per “desobediència”.
La formació de Rosa Díez demanava als magistrats que obrissin diligències prèvies, citessin a declarar i sol·licitessin fiances a Mas i De Gispert (inclòs l'embargament de béns si cal), i que la Intervenció General de l'Estat actués per determinar en quina fase es troba el “pla sobiranista”.
El document de 35 pàgines sosté que la Generalitat ha destinat quantitats importants de fons públics per preparar la consulta i promou “modificar de fet l'ordre constitucional vigent a través “d'una consulta per a la què no té competències” que tindria efecte “sobre tots els ciutadans de nacionalitat espanyola”.
Recorda que el Congrés dels Diputats i el Tribunal Constitucional han rebutjat tant la declaració de sobirania del Parlament com la cessió de competències per fer una consulta, i que el mateix tribunal va dictar la suspensió del 9-N i de tots els actes preparatoris perquè es pogués dur a terme.
No obstant això, segons UPD, van continuar les actuacions per dur-la a terme amb la creació de la comissió de control del 9-N i la publicació del decret al DOGC. La querella també afirma que la Generalitat va mantenir obert el web de la consulta, “ha tornat a fer campanya” del 9-N i havia reobert el Registre de participació. Inclou a la querella manifestacions de dirigents de la Generalitat com el conseller portaveu, Francesc Homs, i de CiU, com Jordi Turull i Mercè Conesa, així com d'ERC, Oriol Junqueras, i de la CUP, David Fernández.
La querella acusa a Mas, De Gispert, Simó, Corominas, Rull i Companyon d'un delicte de desobediència, i només al president de la Generalitat dels de prevaricació, usurpació d'atribucions, malversació de fons públics i delicte electoral.
Posteriorment, UPD va ampliar la querella arran del nou format proposat per fer un procés participatiu, però la fiscalia també es va oposar a l'admissió a tràmit. Tant el ministeri públic com el TS consideren que la instrucció de la causa correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com marca l'Estatut, ja que els querellats són aforats de la Generalitat i el Parlament