El govern alerta que la querella empeny el procés
Homs assegura que la transició nacional continua “amb més força que mai”
Els partits pro consulta, autoinculpats, hi veuen un “greu error” i avisen que l'Estat ja no és dels catalans
El “missatge central” amb què el govern va voler respondre a la presentació de la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau és que “el procés seguirà endavant probablement amb més força que mai”. La determinació de la fiscalia, en espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideixi si l'admet a tràmit, ha provocat una onada de solidaritat entre els partits pro consulta, incloent-hi el PSC, i complica l'enèsim intent d'Artur Mas d'obrir un diàleg amb l'executiu de Mariano Rajoy. Només el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, es va mostrar partidari de continuar intentant-ho per “penúltim” cop, bo i admetent que la querella “ho espatlla tot encara més” i el mateix Rajoy n'és conscient. El govern es defensarà a partir d'ara insistint que el procés participatiu s'ajustava a la legalitat.
El portaveu del govern, Francesc Homs, es va desmarcar d'un estat “on facilitar la llibertat d'expressió és penalitzat”. “No volem formar part d'una manera de fer d'aquestes característiques quan el que es fa des de Catalunya és facilitar la llibertat d'expressió”, va sentenciar en declaracions a l'ACN. També el diputat d'ERC Oriol Amorós va advertir que Espanya deixa de ser l'Estat dels catalans perquè els va “en contra”. Amorós va recordar que el Parlament es va declarar “coautor” del 9-N. “No es pot perseguir judicialment un poble que ha decidit votar i caminar en llibertat”, hi va afegir.
El PSC i ICV-EUiA van coincidir a qualificar d'“error” la presentació de la querella. El portaveu dels socialistes al Parlament, Maurici Lucena, va admetre que la resolució del conflicte polític està “més lluny que fa una setmana” i va lamentar la “judicialització”. Lucena troba “incomprensible” que el PP hagi promogut l'actuació de la fiscalia quan CiU en pot sortir beneficiada electoralment. ICV-EUiA també va censurar la “judicialització” del dret a decidir i de la democràcia.
La CUP va argumentar que la querella suposa un “enèsim intent del govern espanyol de resoldre per la via judicial el que no sap resoldre per la via política”. Segons la seva diputada Isabel Vallet, hi ha una “obcecació” per no afrontar “una qüestió legítima”. Només el PP i C's van celebrar la presentació de la querella. El partit d'Albert Rivera, no obstant això, va denunciar que “arriba tard”.
Rull: culminació el 2015
En espera de la conferència de dimarts que ve en què Artur Mas definirà el seu full de ruta, el coordinador general de CDC, Josep Rull, va indicar que la Diada del 2015 hauria de ser “la culminació del procés”. En una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Rull va assegurar que l'any vinent ha de ser la “darrera etapa” de la transició cap a la independència. El coordinador general dels convergents va advocar per fer entendre a la ciutadania la “plausibilitat” del projecte i va argumentar que la definició del full de ruta pot contribuir a eixamplar la majoria social a favor de l'estat català. Durant l'esmorzar informatiu, Rull també va defensar la necessitat que els partits comencin a definir el seu projecte per al “nou país” i va advocar perquè el nou estat pivoti entorn dels valors de la prosperitat i l'equitat.
Formulari d'autoinculpació
Immediatament després de saber-se que s'havia presentat la querella contra el govern català, l'associació d'advocats Drets, que lluita contra la catalanofòbia amb eines jurídiques, va publicar ahir al seu web drets.cat un formulari que pot ser utilitzat per qualsevol ciutadà de manera particular per autoinculpar-se. El formulari es pot presentar al jutjat d'instrucció corresponent. El president de Drets, Sergi Blázquez, assegura que es tracta d'una iniciativa “més simbòlica que res, que no implica cap conseqüència juridicopenal”. L'associació creu que una “multitudinària presentació de l'escrit és una manera efectiva de protestar contra la querella”.
