Tomàquets cirerols, nanomaterials, revolucions i independència

Ho sabien, que els cirerols (tomàquets cherry) són el fruit de dotze anys d'investigació de dos científics de la universitat de Jerusalem i un dels invents més rendibles de la recerca moderna? I que a Catalunya s'està a punt de descobrir com generar calor amb nanomaterials amb l'objectiu de poder aplicar la depilació làser a persones amb el pèl ros o blanc? Fa cinc minuts que Antoni Castellà (Barcelona, 1970) ha engegat el seu discurs, i si qualsevol dels visitants que a aquella hora volten per les runes del Born entrés a la sala General Moragues li seria impossible discernir si aquest home que passeja per l'escenari amb un micròfon sense fils enganxat a la galta parla de política, d'universitats o presenta l'últim model de qualsevol marca de telefonia mòbil. Sigui com sigui, el secretari d'Universitats captiva l'audiència amb un discurs tan simple com revelador i carregat de dades objectives que il·lustren la realitat i, sobretot, les potencialitats de Catalunya en el terreny de la recerca. “Si l'Estat espanyol tingués voluntat de fer-ho, trigaria quinze anys a situar-se al nostre nivell en aquest camp”, afirma Castellà, que apel·la a la Revolució Industrial com el millor exemple del caràcter històricament emprenedor dels catalans. “Al segle XIX, el nostre va ser l'únic dels països que es van apuntar a la industrialització sense tenir el carbó a l'abast”, explica el secretari general d'Universitats, que no dubta a situar Catalunya en una nova cruïlla històrica: la d'incorporar-se a una altra revolució, la del coneixement, que es basa en la capacitat dels països de generar riquesa a partir de la recerca. Un escenari que només serà possible a partir d'una independència que planteja com a imprescindible.

Si la imatge d'Antoni Castellà passejant amunt i avall de la tarima evoca la d'un Steve Jobs nostrat i mudat, el contingut del seu discurs polític xoca amb l'actitud tradicional d'Unió, un partit poc partidari de definir-se i que ara ja no en tindrà prou ni amb un ni amb mil paraigües per anar sortint del pas. El secretari d'Universitats, membre de la direcció del partit i del seu sector més sobiranista, fa temps que ha deixat d'amagar les seves cartes. I sembla preparat i motivat per afrontar la pugna definitiva i inajornable amb Duran i Lleida.