“El més difícil és atrevir-se, però és un deure”

Poques hores abans que el president Mas anunciés el seu full de ruta, va tenir lloc a El Born Centre Cultural una altra conferència del Moment Zero, aquesta vegada protagonitzada pel secretari d'Universitats, Antoni Castellà. Aquest dirigent forma part del comitè de govern d'Unió i és coneguda la seva posició a favor de la independència de Catalunya, contràriament al que defensa el líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida.

I no en va, la seva conferència va estar tenyida de missatges polítics atesa la situació que viu el país. Per Castellà, Catalunya es troba immersa en plena revolució del coneixement, una situació anàloga a la que va tenir lloc al segle XIX durant la Revolució Industrial i que va propiciar els anys pròspers de la Renaixença. Com aquells anys, la nova revolució científica situa Catalunya en un nou procés polític, ara cap a la seva transformació en un estat independent. És en aquest moment de canvis que Castellà, recordant les paraules de l'expresident d'Israel Shimon Peres, va demanar actuar amb prudència assumint que “el més difícil en aquests casos és atrevir-se”. Però la crisi d'un estat en procés de descomposició ofereix aquesta possibilitat, ja que per Catalunya el fet de decidir el seu futur “ha passat de ser un dret a esdevenir un deure ètic i moral pel bé de les noves generacions”, va dir. Tan contundentment va defensar el procés sobiranista que va admetre “no ser independentista” però desitjar “la independència del meu país”. La raó és que Castellà no concep el desenvolupament econòmic del país sense que aquest pugui gaudir de les necessàries condicions d'un estat plenament sobirà.

I ahir al Born el secretari d'Universitats es va refermar en les seves idees i va anar un pas més enllà a l'hora de defensar de manera contundent la necessitat “per nosaltres i per la comunitat internacional” de fer un referèndum sobre el futur del país. Però esgotada la via de col·laboració amb l'Estat, Castellà va defensar la via d'unes eleccions, ja siguin “les catalanes o les espanyoles”, va apuntar, per convocar la consulta. El membre d'Unió, tot i mostrar-se prudent en les seves declaracions, va admetre les múltiples dificultats que hi haurà en el camí. “Poden arribar a impugnar unes eleccions autonòmiques però hem de ser capaços de poder fer un referèndum encara que sigui a través de les eleccions espanyoles, a veure si aquestes també s'atreveixen a impugnar-les”, va etzibar. És precisament en la importància de trobar un marc legal on encabir el referèndum on Castellà reclama la “unitat de partits” i “deixar-ne les sigles de banda”, va assegurar. “Després cadascú ja mostrarà el seu full de ruta”, va declarar fent gala d'una posició que recorda més la que fins ara ha defensat el president Mas que no pas la del seu soci de coalició, Duran i Lleida.

A partir d'aquí, i sempre segons el camí pel qual transita Castellà, “estarem en l'inici” del procés cap a la independència, que preveu que serà “llarg, costós i complicat, per la qual cosa caldrà paciència”. Això sí, per fer aquest trajecte, Castellà demana que tothom “es mantingui en la mateixa via del tren”.

En el discurs més academicista, el secretari d'Universitats sí que va fer referència a l'escenari privilegiat, dins de l'àmbit de la ciència, en què es troba Catalunya per encetar aquest nou camí. Va elogiar la capacitat de recerca de les universitats i els centres catalans que han permès situar Catalunya com un dels referents europeus, ja que mentre que el país només representa un 0,1% de la població europea, aporta un 1% de la producció científica. A més a més, dobla les xifres de països com ara França i Alemanya en la publicació d'articles científics i ocupa els primers llocs en l'atorgament de subvencions europees. Finalment, Catalunya disposa d'importants estructures, com ara el sincrotró i el supercomputador Mare Nostrum, i la despesa pública –que no la privada, en què els nivells són més baixos– és similar a la d'altres països capdavanters en el món científic com per exemple Israel i Dinamarca. Davant d'aquestes característiques, “som l'únic país del sud d'Europa capaç de fer el salt”, assegura Castellà. Tanmateix, en aquest escenari s'inclouen greus obstacles que limiten el desenvolupament econòmic de Catalunya, com ara la imposició de la legislació espanyola, la falta d'accés directe als fons de projectes de recerca, la impossibilitat de regular els sectors estratègics i la falta de presència en organismes internacionals. És a dir, tot els obstacles propis de “no ser un estat”, va lamentar Castellà, per la qual cosa defensa “la independència com a estratègia i no pas com a ideologia”. “Tenim potencialitat però encara estem lluny de les dades que exhibeixen les millors economies”, va admetre.

Entre els reptes a assolir en els pròxims anys, Castellà va apuntar la necessitat de traslladar les idees que genera la comunitat científica al mercat laboral amb la creació de més empreses i, per tant, més llocs de treball.