La fórmula d'Artur Mas
L'aposta del president de la Generalitat per una candidatura unitària més enllà de les sigles afegeix pressió a Esquerra
Situa el límit del procés en el 2016, any en què esgotaria el mandat i convocaria eleccions ordinàries si no aconsegueix la llista transversal
L'ANC farà pública dissabte la seva posició i Junqueras, dimarts
Més d'una hora d'intervenció va fer servir el president de la Generalitzar per, després d'analitzar com s'ha arribat a l'actual situació de desconnexió amb l'Estat espanyol, llançar una proposta personal per “completar” el procés sobiranista iniciat a Catalunya i que ha tingut un punt d'inflexió en el 9-N, quan més de 2,3 milions de persones van anar a les urnes. La fórmula d'Artur Mas apuja la pressió al màxim a una Esquerra abocada a donar resposta. I li posa difícil mantenir la negativa a la llista unitària amb CiU que fins ara ha rebutjat. La proposta del president es concreta en els següents punts i obre
alguns interrogants.
1. Plantejament
El president de la Generalitat aposta per traslladar la fórmula d'èxit del 9-N a unes pròximes eleccions plebiscitàries que només s'avançarien si s'accepta el seu plantejament. Es tracta d'una llista “mixta” formada per representants dels partits, de la societat civil i d'experts que obre la porta a no encapçalar en benefici del consens amb els republicans. Hauria de ser una candidatura nítidament en favor de la independència que hauria d'assolir una majoria absoluta clara que permetés interpretar de manera inequívoca el mandat de les urnes en favor d'un estat català.
2. Divuit mesos
O el que és el mateix, un any i mig, seria el temps de vida d'una pròxima legislatura encaminada a preparar el terreny d'un estat propi. En aquest temps, s'obriria una negociació amb l'Estat espanyol, amb mediació internacional si fos necessari, i, al mateix temps, es garantiria l'estabilitat a l'executiu des del Parlament. Seria el termini també en què el govern català acabaria de bastir les estructures necessàries per a la Catalunya futura, entre aquestes la de la Hisenda pròpia. En paral·lel, s'engegaria un procés de participació ciutadana amb el teixit associatiu i el món local per preparar una futura Constitució catalana que el president de la Generalitat va demanar que piloti el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El mandat culminaria amb unes noves eleccions catalanes constituents i el
referèndum definitiu.
3. Un any clau
El 2016 és el moment en què el president de la Generalitat calcula que hauria d'haver culminat tot el procés cap a un nou estat català. I és també l'any en què Mas va alertar que pensa acabar la legislatura –i per tant esgotar els quatre anys de mandat– si finalment les forces sobiranistes, i en particular Esquerra, no està d'acord a sumar-se a la candidatura plantejada ahir davant de més de tres mil persones a l'auditori del Fòrum.
4.Sacrifici en un
moment dolç
La proposta de Mas requereix dosis de “generositat”, segons va reconèixer el president de la Generalitat. Les forces i sempre amb la mirada posada principalment en els d'Oriol Junqueras haurien de renunciar a concórrer a aquests comicis plebiscitaris sota les seves sigles, un sacrifici important en un moment en què les enquestes atorguen als republicans les expectatives electorals més importants de la seva història des de la recuperació de la democràcia. El cap de l'executiu hi “correspon” deixant la porta oberta a no ser el candidat. “Puc encapçalar la llista però també la puc tancar”, era la concessió de Mas, que també es comprometia, en cas de ser-ne el presidenciable, a no
tornar-se a presentar més.
5. I què hi diu ERC?
Oriol Junqueras no va voler valorar ahir la proposta de Mas. El president dels republicans té previst fer dimarts de la setmana vinent la seva pròpia conferència política. El líder d'Esquerra, però, es veu abocat a contestar en un moment en què el president català ha sortit fortament reforçat del 9-N i també després que la fiscalia hagi presentat una querella contra ell, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament. Els de Junqueras, que han recelat d'anar junts amb CiU des del primer moment, observen com la candidatura es presenta en forma de llista més transversal en
la proposta de Mas.
6. I l'ANC i Òmnium?
L'Assemblea Nacional Catalana ha debatut els darrers dies el full de ruta post 9-N en les assemblees territorials. Les conclusions les presentarà dissabte, quan farà públic a Cornellà de Llobregat la que ha batejat com a Declaració de novembre. Serà quan es resoldrà l'enigma de si manté el suport a una llista unitària en uns eventuals comicis, com havia aprovat en l'assemblea a Tarragona o s'obre a estar al costat de totes les llistes sobiranistes que s'hi presentin. Òmnium també està debatent internament la seva posició.
