“Al Mas se li ha anat l'olla i ara ho té difícil”

Quarts d'una del migdia i l'encarregada de la llar municipal del barri de la Bordeta para taula i enllesteix els dinars per a la desena d'avis que ahir es quedaven a menjar. Tranquil·litat a la sala i les set persones que hi ha en aquest moment la fan petar. No parlen de política ni del Mas, però en treure'ls el tema s'hi aboquen com feres. L'encarregada ja ho havia advertit: “Aquests estan molt al cas de tot, pregunta'ls el que vulguis que ho sabran segur!”

I així és. I per començar una bona andanada: “A aquest el Mas se li ha anat l'olla. I ara ho té molt difícil.” Això ho diu el Manuel, un jubilat ben aposentat en una cadira i una rialla d'orella a orella. “Posa el que vulguis, que no m'amago de res”, afegeix. Al seu costat, l'Antonio alerta: “Millor que no digui el que penso de tot plegat”, però no tarda ni un minut a abocar el que té al pap. I Déu n'hi do, també. L'Antonio explica que era andorrà, que havia viscut 51 anys en aquest país pirinenc i que “una vegada el Mas va venir a Andorra a demanar la bandera perquè els esportistes catalans poguessin competir contra Espanya amb Andorra”. El Jaume, una taula més enllà, salta de cop afirmant: “Això t'ho inventes!”

Vaja, que el debat ja està muntat i això que només s'havia preguntat, i de forma general, què els havia semblat el discurs i les propostes del president de la Generalitat. L'Antonio és l'únic que afirma que el va escoltar de principi a fi, però en Jaume també és sincer i confessar: “Vaig preferir posar el Barça i m'ho vaig passar prou bé.”

De tota manera, està al cas i apunta que “tot això de la independència no anirà a cap lloc i l'Artur Mas no aconseguirà el que vol. Està bé reclamar que es pugui votar, però anar més enllà no ho sé pas”. El Manuel, tot i veure el president poc assenyat, manifesta que “el que cal és buscar una solució, un acord o alguna cosa a nivell fiscal, perquè sí que paguem massa i rebem menys que altres”. “Coi, el pacte fiscal, no? Doncs això sí, però separar-nos potser no cal i no ho aconseguirà”, intervé en Jaume. L'Antonio torna a intervenir per afirmar que “no ho té ben enfocat i aquesta situació no avançarà i el Junqueras, tampoc ho té ben enfocat”, mentre que el Jaume l'interromp per exclamar que “clar, si l'altre (Rajoy) li nega tot i a Europa tampoc diuen res, al final la cosa es complica”.

El Jaume ja en té prou i s'aixeca per anunciar a tothom que té gana i que s'asseu a taula. D'altres el segueixen, tot declinant amb una rialla participar en la conversa i dir la seva sobre aquest procés. Només una senyora amb una veu fineta diu: “No m'interessa la política”. Toca deixar-los fer. Ara és l'hora... de dinar!