Ressaca marinera
Tot i els símils mariners que tant agraden al president, pocs pescadors de la Confraria de Palamós van seguir en directe el discurs de la seva darrera conferència. La ressaca de les paraules de Mas, però, sí que circulava entre barrils de peix i xarxes a mig adobar. Sobretot entre els convençuts que la independència és la solució més directa als problemes del país. Un pescador, Salvador Fortuny, n'aplaudia les línies mestres. “Les coses, per mi, s'estan fent ben fetes”, reblava. “No podem afluixar, perquè ja n'hi ha prou que no ens deixin expressar” la voluntat del poble des de les institucions de l'Estat.
Fortuny admetia que de sempre ha tingut “simpaties” respecte a la idea d'una Catalunya independent, però que s'han enfortit en els darrers temps perquè “els catalans no reben un tracte just”. Té família de la seva dona a Andalusia i, al marge de les infraestructures, posa l'exemple del repartiment d'ajuts: “No els recrimino que puguin viure millor, però tot això també ho volem aquí.” Respecte al debat sobre la llista unitària, també sentenciava que “cal deixar de banda les lletretes”, les sigles dels partits.
En un dels tallers, en plena feina, un altre pescador nascut fora de Catalunya confessava que ell se sent espanyol i català, però que no veuria malament la independència. Malgrat això, l'amoïna la tensió que s'expressa des de nombroses veus a l'Estat espanyol. Un seu company, Joan Núñez, el mirava de convèncer que “com a mínim la independència s'ha d'intentar; hauríem d'aprendre a caminar, empassegar, caure potser i tornar-nos a aixecar”. Però amb poder de decisió sobre els recursos. I contraposava els centenars de milers d'euros que rep la Casa d'Alba de la UE per mantenir latifundis “erms” amb les dificultats que tenen molts armadors i patrons per sortir a pescar cada dia. Núñez concloïa que els catalans “han estat arraconats i han callat massa anys”.
La confraria palamosina va criticar l'any passat que el ministeri no els permetés aspirar a subvencions que havien quedat desertes a Múrcia pocs dies després de la Via Catalana. Ahir, però, altres pescadors feien gala de l'esperit tancat dels homes de mar i preferien no mullar-se gaire en debats polítics. Tampoc els peixaters i distribuïdors que contemplaven impassibles la rutina del pas dels lots esperant el moment idoni per fer l'oferta i aconseguir la millor orada a un preu ajustat.
