El ball de l'escombra

Si bé hi ha un adagi llatí atribuït a l'emperador romà Vespasià segons el qual “pecunia non olet” (el diner no fa olor), Mariano Rajoy es va veure forçat ahir a olorar l'aroma de la trama Gürtel, que ha precipitat la dimissió de la ministra Ana Mato, en una compareixença que el president espanyol pretenia utilitzar per erigir-se en escombrador de la corrupció. En una mostra de com n'és d'efímera la memòria al quilòmetre zero, si el record d'Alberto Ruiz-Gallardón sembla amortitzat, ahir a les nou del matí ja ho era el de Mato, amb el seu escó de butaca blava buit inicialment i més tard retirat i enviat pels uixers del Congrés al bagul dels mobles dimitents.

Tot i que al PP estan convençuts que Ana Mato seguiria al Ministeri de Sanitat si el jutge Pablo Ruz no hagués comunicat la seva resolució precisament la vigília del debat de corrupció, els amics no assimilen un adéu per ser “partícip a títol lucratiu” tot i no ser imputada. “Mato només s'ha menjat el pernil que el senyor de la Gürtel va regalar al seu marit”, resumia el diputat popular Vicente Martínez-Pujalte. “Ha posat el llistó molt alt”, lloava Andrea Fabra, diputada i filla del no indultat factòtum del PP de Castelló Carlos Fabra.

Aliè als comentaris de passadís, Rajoy va arrencar el seu discurs més volgudament regenerador a les nou del matí obrant la proesa de no citar el nom de Mato durant 21 folis llegits en 44 minuts. “No hi ha fantasma de corrupció generalitzada perquè no existeix la corrupció generalitzada”, va afirmar. I va invocar l'escombra, però no com a remei, sinó com a amenaça a evitar. “Espanya no està corrompuda, no generalitzem. Es comença així, es culpa els polítics, es culpa la política, i s'acaba atacant el sistema. Això beneficia els salvapàtries de l'escombra”, avisava al·ludint a Podem. L'auditori, però, no desconeixia que Rajoy ja era el 1983 el president de la Diputació de Pontevedra i el va deslegitimar a l'hora d'enarborar la neteja. “Ja sé que a vostè agafar l'escombra i escombrar no li agrada, però no escampi la pols amb un plomall. «Si yo tuviera una escoba, cuántas cosas barrería...»”, va ironitzar el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, homenatjant el clàssic dels Sírex. “Als anys seixanta, setanta i vuitanta es va imposar en cosmètica el pla Ponds Belleza en siete días. El seu pla sona a crema miraculosa, però les arrugues no es poden dissimular perquè són vostès el problema”, li va dedicar Joan Baldoví (Compromís).

Aliè als retrets que li recordaven els SMS d'ànim a Bárcenas i tenir la seu del PP remodelada amb diner negre, Rajoy es va vantar de l'obra: “Avui és molt més difícil corrompre's a Espanya que abans que ens confiessin el govern.” El Consell General del Poder Judicial té pendent decidir si treu a concurs la plaça de Ruz al desembre i la llei li permetria retenir com a molt tard fins al juny del 2015 la instrucció del cas Gürtel, que a Gènova saben que és com tenir les claus del quarto de l'escombra.