Arenys de Munt, capital de Catalunya

Avui més que mai em sento feliç i orgullós de ser d'Arenys de Munt i que el meu poble s'hagi situat al mapa com el referent de l'independentisme català. I em fa especialment feliç que ens hi hagin ajudat les institucions espanyoles de manera tan ferma i compromesa com han demostrat desplegant tot l'aparell ofensiu al seu abast. Gràcies, Joan Rangel. Gràcies, María Teresa Fernández de la Vega. Gràcies, Manuel Chaves. Gràcies, Falange Española. Gràcies, Espanya, per haver-nos fet tan grans. Estic convençut que la causa s'ho mereixia, però la vostra contribució ha estat decisiva perquè avui Arenys de Munt esdevingui la capital d'una nova Catalunya embrionària, que ja no té por de dir les coses pel seu nom, que no té por d'exercir el seu dret a decidir i que ho fa des d'un poble modest però valent i decidit. Avui és un gran dia. Un dia de confirmació democràtica en estat pur, mal que pesi als demòcrates que fa trenta anys es van inventar l'estat de les autonomies i que no han sortit d'aquesta caverna que ens fa presoners. Demòcrates progressistes que encara ens governen, que s'emparen amb la Constitució i que han dipositat en el nou Estatut tota la seva confiança per continuar ocupant la cadira aquí i a Madrid. Demòcrates progressistes que viuen de l'oxigen de la dreta més rància que sovint utilitzen d'espantall. Demòcrates passats de moda que formen part del passat i el present però que no tenen futur en aquesta Catalunya nova que avui Arenys de Munt farà bategar amb un «sí» que no tinc cap dubte que serà aclaparador. Avui és un gran dia perquè Arenys de Munt demostrarà, si no ho ha fet ja, que l'independentisme no és cosa de quatre nostàlgics, xirucaires i eixelebrats. Estic segur que avui molta gent sortirà de l'armari. Mestresses de casa, forners, fusters i escriptors, mecànics i teixidors, alcaldes i regidors i el president del Barça i tot. No ens ha d'estranyar, doncs, que l'Estat hagi reaccionat com ho ha fet, amb una àmplia ofensiva politicolegal per rebentar aquesta iniciativa popular, perquè se sent amenaçat i debilitat davant d'aquesta autèntica i heterogènia amenaça separatista pacífica, profundament democràtica i essencialment lliure.

Arenys de Munt té moltes coses bones que els qui avui hi aneu començareu a tastar: la coca i els llonguets de ca l'Enric, els entrepans de can Ton, les maduixes de la Botigueta, les cireres d'en Roca, el tortell de can Garrell i el relleno de la meva mare. Però, per sobre de tot, el coratge, el seny i la lucidesa d'uns ciutadans que, conscients o no, han convertit el seu poble en la capital de la nova Catalunya independent que avui comença a treure el cap. A ells, sí, gràcies de veritat.