anàlisi
Cau una altra torre del PP
Què tenen en comú Alberto Ruiz-Gallardón, Ana Mato o Eduardo Torres-Dulce? Doncs que les seves cartes de dimissió han estat redactades amb la ploma de Mariano Rajoy. En poques setmanes han anat caient diverses peces clau del tauler estatal i en totes s'amaguen els interessos partidistes de l'executiu del PP, sobretot ara que s'acosta un complex any electoral en el qual s'haurà de dirimir el futur de governs autonòmics, municipals i també l'estatal. Però només l'exministra de Sanitat va plegar voluntàriament per no perjudicar més el seu cap de files després d'haver resultat esquitxada per la trama Gürtel. La seva intenció era no perjudicar el president espanyol, el qual, al cap i a la fi, sempre havia estat el seu principal valedor mentre la perseguia la justícia. I, ara que està fora de l'executiu, se l'ha premiada amb un nou càrrec dins del Congrés –ha estat nomenada vicepresidenta de la Comissió Internacional per a la Cooperació– per augmentar la seva nòmina. En canvi, l'exministre de Justícia i el ja exfiscal general han plegat per intentar escenificar una mena de rebel·lia contra els seus després del revés que va rebre el primer per la no-nata llei de l'avortament o davant les maniobres del govern per desacreditar el segon presentant-lo com un titella.
En els dos casos, però, el seu comiat també ha tingut un efecte balsàmic en el PP. Perquè, amb l'adéu forçat de Ruiz-Gallardón, l'executiu espanyol estava convençut que, de cara a l'electorat, guanyava en centralitat, especialment després que l'exalcalde pseudoprogre de Madrid un cop va arribar al govern de Rajoy es va destapar com un dels guardians de les essències ultraconservadores. I amb la marxa de Torres-Dulce el govern espanyol té l'oportunitat d'intentar garantir-se que el nou fiscal general que avui escolliran no es vegi obligat a vantar-se d'haver impulsat el cas Bárcenas per poder salvaguardar la seva imatge davant les sospites que pogués estar fent “la feina bruta” al govern popular, entre altres motius perquè el que es pretendrà és que, durant els pròxims mesos electorals, els assumptes de corrupció s'adormin als tribunals. I, per assegurar-se'n del tot, prèviament ja han forçat que el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, el pròxim mes de març es vegi en la tessitura de convertir-se en un magistrat auxiliar en els casos que afecten el PP o bé optar pel cop de porta, sabedor, això sí, que la seva marxa és un triomf en l'estratègia de la direcció de Rajoy de garantir-se que no tindrà més ensurts dels necessaris.