L'Estat equipara l'AMI a moviments abertzales pro ETA
Els advocats presenten recurs a sentències favorables a ajuntaments que paguen quota a l'entitat sobiranista
L'Estat espanyol intenta establir paral·lelismes entre els moviments de suport a la independència de Catalunya i el món abertzale del País Basc. L'última ofensiva en aquest sentit es troba en l'argumentació jurídica que fan els advocats de l'Estat en el litigi que mantenen als tribunals contra diversos ajuntaments que paguen la quota a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Els advocats demanen que es condemni els ajuntaments amb els mateixos criteris que ja va fer servir en el seu dia el Tribunal Superior de Justícia del País Basc per condemnar l'actuació de municipis que van fer costat a moviments considerats pro etarres. És evident, doncs, que rere l'argumentació legal dels advocats que representen els interessos de l'Estat hi ha la subtil voluntat d'equiparar l'AMI amb el món abertzale. Fins a la data d'avui, l'Estat ha presentat demanda contra cinquanta ajuntaments que paguen la quota de l'AMI, i d'aquestes, sis han estat desestimades pels jutjats i només una ha estat acceptada.
Un d'aquests litigis és contra l'Ajuntament gironí de Llambilles, que en una primera instància va guanyar la demanda que contra l'acord de pagar la quota de l'AMI li havia presentat la delegació del govern espanyol. En el recurs presentat per l'Estat es fan servir els arguments que en el seu dia van servir per condemnar l'Ajuntament d'Altzo, a Guipúscoa, per haver afegit a la documentació oficial el lema que demana l'acostament dels presos d'ETA al País Basc.
Des de l'òptica de l'advocacia de l'Estat, els pagaments de la quota de l'AMI vulneren el principi d'objectivitat i imparcialitat que ha de guiar el funcionament de l'administració pública. També es considera vulnerat el principi de legalitat per entendre que formar part d'un ens de vocació independentista s'escapa d'allò que la llei permet fer als ajuntaments. També es considera una desviació de poder i una infracció de la legalitat pressupostària.