Viatge a la independència

No recordo haver vist mai tanta gent a Arenys de Munt com diumenge passat. Mai havia hagut d'aparcar tan lluny el cotxe per anar a dinar a casa dels pares. Mai no havia vist la riera tan plena a vessar de persones i banderes que auguraven un final espaterrant com així va ser. La consulta sobiranista d'Arenys de Munt marca un abans i un després en la història contemporània d'un país que diumenge va començar a sortir de l'armari. I no només pel resultat de l'escrutini, incontestable, aclaparador, encoratjador, sinó per la lliçó de democràcia que ha suposat en tots els sentits.

Els organitzadors del referèndum han aconseguit posar en evidència els dèficits democràtics d'un teòric estat de dret que es reserva el dret a prohibir el dret a decidir. Arenys de Munt va aconseguir diumenge sacsejar moltes consciències i situar el debat de la independència en l'agenda política i mediàtica del país. Arenys de Munt va aconseguir diumenge espantar els fantasmes, com ho va fer amb els falangistes, i deixar sense arguments els que s'han dedicat a estigmatitzar l'independentisme com l'opció violenta d'aconseguir la llibertat. Aquests, que ara intenten deslegitimar el referèndum amb l'excusa que la participació va ser baixa –41%–, són els que diumenge no van anar a votar i que haurien equilibrat el resultat. Perquè, no ens enganyem, si els socialistes haguessin sortit de casa per exercir el seu dret a vot, el «no» no hagués quedat a tanta distància del «sí» perquè aquest és el país que tenim, tot i que el resultat hauria estat el mateix. Però, no, un cop més van obeir la disciplina farisaica del partit i es van quedar a casa amb les ganes de poder votar. Votar, un dret que ells sempre han abanderat, sobretot quan hi ha en joc els seus interessos.

Diumenge a Arenys de Munt el país va deixar d'amagar-se. La independència ja no és cosa de quatre il·luminats idealistes sinó que comença a ser una opció vital per a la gent del carrer. Cada cop són més els ciutadans que veuen en la independència de Catalunya una oportunitat per ser més lliures, més competitius i més solidaris. Diumenge a Arenys de Munt el tren cap a la independència es va posar en marxa amb uns quants vagons que s'aniran omplint a mesura que aquest tren faci parada a tots els municipis i ciutats del país. Perquè és necessari que la consulta d'Arenys de Munt tingui continuïtat arreu amb respostes cíviques i participatives que desmunten els arguments dels detractors. L'esperit d'Arenys de Munt marca un punt d'inflexió en la història de l'independentisme català i obre les portes de bat a bat a tots els ciutadans i ciutadanes a un nou projecte de país liderat per una nova generació de polítics embrionaris. Una generació que ens ha fet veure que hi ha política més enllà dels polítics de sempre. Ha arribat l'hora d'una segona transició, digna, serena, decidida i integradora. El tren ja s'ha posat en marxa i ningú no el podrà aturar.

Propera estació: Independència.