La por a la llibertat

Només poden tenir por a la llibertat els pobles que fonamenten la seva –tan preuada, és clar– en el menyspreu o la ignorància de la dels altres. També la temen aquells altres pobles que, després d'una història adversa, s'han conformat amb pidolar engrunes de llibertat als qui els neguen poder-la tenir completa i amb plenitud. La llibertat, com la vida, però, sempre s'obre pas, i un cop ha trobat una escletxa, per petita que sigui, per on introduir-se normalment, acaba erosionant el mur sencer que li barrava el pas i com un doll impetuós s'escampa pertot.

Al municipi d'Arenys de Munt s'han proposat recuperar el dret a ser lliures i hi han reeixit. Ser lliure no significa altra cosa que voler decidir el propi destí, l'individual i el col·lectiu, sense atemorir-se davant les amenaces exteriors ni deixar-se arrossegar pels propis dubtes. Certament, el seu referèndum d'autodeterminació, que els ha permès manifestar si volen o no la independència de Catalunya, no tindrà valor jurídic. Però ningú no pot obviar, començant pel mateix Estat, que ha tingut i tindrà una notable repercussió política i social. Aquesta repercussió pot veure's multiplicada, fins a límits imprevisibles, si molts d'altres municipis catalans emulen el d'Arenys i promouen una cadena de consultes que posi en evidència els qui s'han cansat de repetir que l'autonomia ja satisfà els catalans, els qui sostenen la paret constitucional potser acabaran admetent que ha esdevingut una llosa feixuga que, en realitat, esclafa el que volia preservar.

Vèncer la por a la llibertat, la dels altres i la pròpia, requereix convicció, perseverança i rigor. Sense aquests valors és impossible afrontar satisfactòriament una consulta que vulgui aprofundir en qüestions d'aquest caire. Perquè, encara que no tingui valor jurídic, l'exercici del dret a l'autodeterminació en l'àmbit municipal no pot convertir-se en una temptativa frívola o purament lúdica, que generi en el ciutadà normal, que pot ser que s'ho miri d'entrada amb certa prevenció, sentiments contradictoris o desconfiança.

Sabent el que ens hi juguem i la transcendència i la rellevància de tot plegat, cal que els qui, a més de professar un ideari independentista ostentem responsabilitats institucionals, aportem al procés, si s'escau, tots aquells elements capaços d'atorgar-li seriositat i el màxim de garanties i formalitats possibles. És a dir, el fet de no poder ser un referèndum convocat per la Generalitat, com seria desitjable, no ha d'anar en detriment d'aquelles garanties que n'assegurin la legitimitat.

Al nostre entendre, si una plataforma ciutadana decideix convocar una consulta sobre la independència i demana la complicitat de l'Ajuntament, cal sotmetre la petició a debat i a votació en un ple municipal i, si pot ser, amb caràcter extraordinari i exclusiu. En aquest sentit, ens sembla que davant d'una consulta d'aquesta transcendència política i simbòlica els electes locals no poden restar-hi aliens. D'altra banda, hi poden contribuir amb el seu capital polític i la credibilitat que els atorga haver estat escollits pels seus conciutadans, alhora que proporcionen solemnitat al procés. Ara bé, un vot positiu i un suport explícit del ple s'ha de supeditar al compliment d'un seguit de requisits. Segons el nostre parer, cal garantir la participació, l'ordre públic, la convivència, la informació i la pluralitat d'opcions per tal que tothom, incloent-hi els disposats a votar-hi en contra o a abstenir-se, pugui expressar-se lliurement i sense coaccions.

Una consulta municipal en què s'exerceixi el dret a l'autodeterminació, sobretot si té el vistiplau del consistori, ha d'esdevenir una gran festa de la llibertat i un exemple de participació democràtica. Ha de convertir-se en la convocatòria no només de tots els independentistes sinó també dels qui simplement són demòcrates. Ha de procurar aglutinar el màxim de partits i ha d'anar més enllà, adquirint una gran projecció cívica. Ha de materialitzar-se, també, com la concreció d'un dret fonamental i bàsic que està per damunt d'ideologies, classes, orígens, llengües parlades o sentiments de pertinença.

En qualitat de persones que ostentem la més alta responsabilitat institucional dels nostres municipis i que alhora som independentistes i republicans, som conscients que els qui han convertit en tabú la unitat d'Espanya o la monarquia procuraran titllar qualsevol que les qüestioni de radicals. Però estem convençuts que defensant els ideals republicans i sobiranistes amb convicció i fermesa, però també preservant la sensatesa i l'autoritat, podem contribuir a fer que el nostre poble avanci i progressi. En qualsevol cas, és des del servei a aquests ideals i als deures institucionals que ens han estat encomanats que estem disposats a garantir que els nostres conciutadans, si així ho volen, puguin pronunciar-se sobre el futur polític de la nostra nació en un marc de civilitat, respecte i legitimitat. Perquè mo tenim cap por a la llibertat, però sabem que aquesta requereix un seguit de formalitats i protocols democràtics escrupolosos perquè pugui arrelar en la fondària i créixer vigorosa.