Els Pujol i embolica

Trenta anys després de declarar per la querella de Banca Catalana contra ell, l'expresident Jordi Pujol ho tornava a fer ahir, aquest cop pels milions que durant aquestes tres dècades ha tingut evadits a Andorra. Roda el món i torna al Born.

Jordi Pujol i els seus fills Marta, Pere i Mireia han declarat pels diners que l'expresident atribueix a una herència del seu pare. La jutgessa i el fiscal investiguen si existeix delicte fiscal i blanqueig de diners. Els periodistes de tribunals intueixen que el delicte fiscal podria estar prescrit perquè els Pujol van regularitzar aquests diners a l'estiu, després que el diari El Mundo publiqués l'existència d'aquests comptes i abans que l'expresident fes el mea culpa públic del 25 de juliol.

Però, és clar, els periodistes de tribunals, el jutge, el fiscal i els advocats no són els únics actors. Els ultradretans Manos Limpias i Plataforma per Catalunya són acusació particular al costat d'UPyD i Guanyem, la candidatura barcelonina d'Ada Colau amb ICV i Podem. Embolica.

Tot i que la jutgessa no investiga en aquest cas el possible cobrament de comissions, el desguàs mediàtic sobre els Pujol –accidentalment paral·lel al procés sobiranista– va ple de 3, 4, 5% i pujant, així com de bosses esportives plenes de bitllets que, suposadament, Marta Ferrussola o Jordi Pujol Jr., el gran dels fills Pujol, anaven traient mensualment cap a Andorra en cotxe –ahir també es va personar al jutjat Maria Victòria Álvarez, la nostrada Vicky, sí, sí, l'ex-xicota de Jordi Jr. que va explicar a la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, això de les bosses en les secretíssimes converses del restaurant La Camarga. Embolica.

Això de les bosses no és tan estrany ni inèdit, catalans. Abans-d'ahir, el coronel de la Guàrdia Civil a la reserva, José Matas Zapata, explicava a la comissió del Parlament sobre delicte fiscal –en el fons, sobre el cas Pujol– que treure diners cap a Andorra era tan fàcil com portar d'allà sucre, formatge i mantega cap aquí. Vaja, interès nul de les autoritats espanyoles per controlar l'evasió de diners. Catalans, el perquè ja el sabeu. Tenien feina a escorcollar els maleters dels vostres cotxes atapeïts de sucre, mantega i formatge que intentàveu no declarar. Embolica que fa fort.

Encara més, els exfiscals Mena i Jiménez Villarejo, que van fallar el tret fa trenta anys en la querella de Banca Catalana contra Pujol, han indicat en la seva compareixença recent en la mateixa comissió parlamentària que els diners andorrans podrien venir, en part, de la fallida de Banca Catalana. Embolica que fa por.

Com no podia ser d'altra manera, totes aquestes aigües desembassades feien ahir xup-xup a la Ciutat de la Justícia, que, amb perdó, tot i ser diàfana, útil i moderna, és més una Terminal de la Justícia que una Ciutat. Funcionaris de la casa que treuen la pancarta de “Retallem la corrupció” cada cop que s'hi apropa un càrrec públic suspecte de delicte, esperaven ahir els Pujol amb un disseny nou, on aquest cognom no equival a Catalunya sinó que dóna com a resultat Andorra, Suïssa, Liechtenstein, Luxemburg i illes Caiman. Acompanyats en els crits de “lladres” per pocs més, es van haver de conformar amb Jordi Pujol i Marta Ferrussola, que, fidels a la decisió d'haver-se carregat la creu, van entrar seriosos i pausadament per la porta principal mentre els seus fills s'escorrien de càmeres de televisió i fotògrafs per alguna altra entrada –pobrissons periodistes, anàvem clamant: “Quina cara té la Mireia?”, “Qui deu ser la Marta?, “Que no sigui aquell d'allà, en Pere!” Res. De la Mireia només recorden, els més afortunats, la motocicleta i el casc.

Ah, per cert, al passadís del costat es feia el judici de Can Vies, on sí que hi havia desenes d'adolescents, joves i pares que se solidaritzaven amb els encausats. I també les Mares de la Plaça de Sant Jaume, amb pancartes de “No vam ser adoptats. Vam ser robats. Felip VI i el Ministeri de Justícia menteixen”. L'una se'ns queixava que només fem cas dels que roben diners i no dels que van robar nens.