Els combats qüestionen la pau
Minsk és avui el marc d'una cimera internacional amb l'objectiu d'aconseguir una solució diplomàtica i pacificar Ucraïna
L'exèrcit de Kíev i els rebels prorussos llancen atacs aferrissats per assegurar posicions
Minsk es convertirà avui en la capital de la diplomàcia per pacificar l'est d'Ucraïna durant l'esperada cimera en què participaran els mandataris d'Ucraïna, Rússia, França i Alemanya. La reunió d'avui, que podria conduir a un alto el foc permanent, ha anat precedida de moltes converses d'alt nivell i d'una trobada ahir del Grup de Contacte, format per representants ucraïnesos, russos, dels rebels secessionistes prorussos i d'observadors de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa. A la nit l'agència russa Itar-Tass informava que les parts haurien acordat ja l'alto el foc, però els rebels prorussos ho van negar.
Segons el servei de premsa de la presidència ucraïnesa, a Kíev es confia que tots els esforços que es facin a Minsk “portin a un alto el foc bilateral immediat i sense condicions”. Fins a l'últim moment les dues parts enfrontades defensaven posicions allunyades, sobretot pel que fa a la línia de separació després que l'ofensiva dels rebels prorussos els hagi permès controlar una franja de territori més gran. Segons fonts a Kíev del diari rus Kommersant, la part ucraïnesa intentarà que no es reconegui “la frontera de facto”, ja que la legalització de l'ocupació de territoris duta a terme pels insurgents crearia un precedent molt perillós.
Un altre punt de fricció és el tema de la frontera, ja que Kíev voldria que es tanqués la dels territoris rebels amb Rússia, o que fos controlada per un
contingent internacional, mentre que els secessionistes i Moscou no volen aquest aïllament. Sobre el terreny, l'esperança d'arribar a la pau va quedar enfosquida ahir per la intensificació dels combats en diversos punts del front, en un intent dels dos bàndols d'arribar al dia d'avui amb el màxim de força.
El president ucraïnès, Petró Poroixenko, va denunciar que els rebels prorussos havien atacat amb míssils Tornado la seu de l'estat major de l'exèrcit desplegat a l'est del país, a Kramatorsk, antic bastió dels prorussos i recuperada a l'estiu. Segons un diputat, van caure 15 míssils que haurien provocat almenys la mort de 7 civils i 4 militars, una seixantena de ferits i diversos incendis. Un portaveu de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, però, va negar categòricament que ells haguessin llançat l'atac: “A diferència d'Ucraïna, nosaltres no disparem contra ciutats on hi ha població civil.”
Contradiccions
Informacions contradictòries arribaven també ahir sobre la situació a Debàltsevo, important nus ferroviari entre Donetsk i Lugansk on des de fa tres setmanes hi ha combats. Dilluns a la nit els secessionistes asseguraven que havien aconseguit rodejar els 6.000 militars ucraïnesos desplaçats a la zona, mentre que el Ministeri de Defensa ucraïnès assegurava ahir que encara controlaven la ciutat.
L'exèrcit ucraïnès va anunciar ahir que havia iniciat una ofensiva cap a la zona propera al mar d'Azov per tal de garantir la defensa dels habitants de la ciutat de Mariupol, que en diverses ocasions ha estat un dels objectius estratègics dels rebels prorussos. A més, l'objectiu podria ser recuperar Novoazovsk, a uns 30 quilòmetres de Mariupol i a uns 10 de la frontera russa, que segons el govern de Kíev és un punt a través del qual Rússia subministra ajuda als rebels.
El secretari del Consell de Seguretat Nacional i Defensa d'Ucraïna, Aleksandr Turxínov, va anunciar que les forces lleials a Kíev havien trencat les defenses dels rebels prorussos i havien entrat a les ciutats de Pavlópov, Komintérnovo, Lebedinski, Berdiànskoie i Xirókino.
D'altra banda, ahir a Moscou el secretari del Consell de Seguretat de Rússia, Nikolai Pàtruixev, va anunciar que si finalment els Estats Units decideixen enviar armes a Ucraïna, el Kremlin respondrà només per la “via diplomàtica”. A més Pàtruixev va denunciar que el govern nord-americà vol arrossegar Moscou al conflicte ucraïnès amb l'objectiu de provocar un canvi de poder a Rússia i debilitar-la.
Espanya no dóna armes a Ucraïna
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació espanyol, José Manuel García-Margallo, va rebutjar ahir que l'Estat espanyol entregui armes a Ucraïna per ajudar-la en el conflicte que manté amb els separatistes prorussos de l'est. L'entrega d'armes a Ucraïna “en aquests moments no està sobre la taula del Consell de Ministres” i que els seus esforços se centren ara a trobar una “solució negociada” al conflicte. En la línia de la posició europea, Margallo va reiterar el seu suport a la integritat territorial ucraïnesa i va dir que l'Estat “no reconeixerà cap referèndum de secessió o de declaració unilateral d'independència al marge de la Constitució ucraïnesa”. Una advertència que també es pot llegir en clau de política interna.