Torn de Pablo Iglesias

En el seu duel parlamentari amb el líder socialista Pedro Sánchez durant el debat de política general, Mariano Rajoy va advertir contra els “demagogs”, els “venedors de remeis màgics”, els de les “ventoleres ideològiques”.... El joc de sobreentesos va culminar dimarts a les cinc de la tarda, quan va gosar per primer cop anomenar l'amenaça pel seu nom: “El senyor Pablo Iglesias.” L'endemà de tanta subtilesa desplegada pel president espanyol, el líder de Podem es va sentir interpel·lat i va organitzar un particular torn de rèplica a Rajoy per etzibar-li simuladament totes les veritats que, segons Iglesias, ni Sánchez (PSOE), ni Duran i Lleida (CiU), ni Alberto Garzón (IU), ni Joan Coscubiela (ICV), ni Rosa Díez (UPD) ni la resta de portaveus no li van dir. “Calia que l'oposició respongués al govern, per això estem aquí. Senyor Mariano Rajoy, vostè i jo sabem que l'oposició real al seu govern no es troba al parlament”, va arrencar Iglesias el seu discurs ahir al vespre al Teatre Fernando de Rojas del Círculo de Bellas Artes de Madrid, ple fins a la bandera.

L'exercici de fingir un debat amb un mandatari que no vol debatre amb tu és un esport de risc. L'últim experiment accidental el plasmava Clint Eastwood a la convenció del Partit Republicà el 30 d'agost del 2012 a Tampa (Florida), on l'actor i director va sembrar la vergonya aliena discutint amb una cadira buida on ell i només ell hi fingia veure el president Barack Obama. Atents al que funciona i el que no del màrqueting política des de l'atalaia de la Complutense, Podem va prescindir de qualsevol figuració de Rajoy i va preparar un atrezzo auster, tenyit del corporatiu color violeta, i amb un faristol on es llegia “L'altre debat de l'Estat de la nació”. Si bé centenars de simpatitzants omplien les butaques del teatre i molts altres es quedaven a fora per culpa de l'enorme expectativa, a Iglesias no li va caldre ni saludar per escoltar el veredicte del seu parlament simulat: “¡Se nota, se siente, Pablo presidente!”

Investit ja president espanyol per les butaques, Iglesias va servir un aperitiu abans de començar el parlament. Mentre a l'altaveu s'oïa la veu de Rajoy el dia abans reblant que a ara no li cal portar promeses perquè ja hi ha “fets sòlids que es miren i es palpen”, els serveis de busseig de Podem hi sobreposaven titulars com ara “Rajoy abarateix l'acomiadament a 20 dies”.

Amb el públic escalfat a cop de titular del Rajoy del passat que desafinava amb el Rajoy present, Iglesias es va convidar a l'escenari i va pronunciar la seva rèplica com si acabés d'escoltar les paraules “és el torn de Pablo Iglesias” en boca del president del Congrés, Jesús Posada. “Creu vostè que el proper dilluns es podria fer aquella foto a la cua de l'INEM que es va fer estant a l'oposició?”, li va preguntar al Rajoy absent com si ell l'escoltés atentament a la primera fila.

Sense la interrupció dels crits dels parlamentaris rivals que havia patit la vigília Sánchez o el buidat de l'hemicicle infligit a Duran, Iglesias va poder desgranar el seu programa: una reestructuració ordenada del deute en un 2015 durant el qual “paguem 100 milions al dia en interessos”, que competitivitat no sigui “competir amb Bangladesh”, exigir als rics que paguin més impostos –“necessitem els rics, però els demanem responsabilitat”–, la fi dels llançaments hipotecaris, que el 80% dels funcionaris d'hisenda no estiguin obligats a perseguir el petit frau sinó els grans evasors de la llista Falciani, celebrar referèndums revocatoris en cas que un mandatari violi el programa electoral....

Esbossat el seu ideari promesa a promesa, els cinquanta minuts de discurs que es va concedir des del teatre i allunyat –ahir sí– de la platocràcia van culminar amb un repte a Rajoy: “Crec que Espanya es mereix un debat entre vostè i jo, tant de bo debatem aviat cara a cara a la televisió. Quan vulgui i on vulgui”. Al tancament d'aquesta edició, Rajoy no havia contestat.