Política

la crònica

Jornada als passos perduts

A primera hora del matí, Santiago Vidal entrava al seu despatx de la secció desena de l'Audiència de Barcelona, centrada en qüestions penals, per atendre les seves obligacions com a magistrat, que va haver de suspendre al migdia, quan va començar a rebre les primeres trucades des de Madrid. Convençut que la resolució del ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) seria imminent, va convocar els periodistes a la una del migdia i va convidar els cinc jutges de la seva sala a un dinar de comiat al Born. L'àpat s'acabaria fent, però a les tres tocades, quan ja semblava clar que la deliberació aniria per llarg i quan al jutge ja se li deuria haver tancat l'estómac del neguit. “Una mica nerviós sí que ho estic, perquè no m'ho esperava i no sé què pensar”, va admetre als informadors, als quals va demanar d'anar a fer un mos i a tornar a la tarda per seguir la jornada des de l'interior de l'edifici judicial, tancat al públic i a les visites des de les tres.

L'espera dels periodistes va ser llarga i al·legòrica, tenint en compte l'escenari. Parlem d'una de les més imponents del majestuós Palau de Justícia de Barcelona, amb columnes de vint metres d'alçada i coronada amb pintures de Josep Maria Sert. És la sala dels passos perduts, on passen les hores i on arriben les primeres notícies que la deliberació de la cúpula judicial espanyola s'està desviant de la ruta traçada pel seu president, Carlos Lesmes, per entrar en un terreny desconegut, com diria el president Artur Mas.

Santiago Vidal ha tornat de dinar a un quart de cinc de la tarda i alterna la llarguíssima espera al despatx amb una sortida a l'exterior “per escampar la boira” i amb constants visites als periodistes. “En sabeu res?”, pregunta l'entrevistat. A les set, és ell mateix qui avisa que la votació sobre la seva expulsió de la carrera judicial està empatada a deu vots, que el president es nega a fer servir el vot de qualitat i que, per tant, totes les possibilitats estan obertes: arxivament, multa, sanció o expulsió temporal.

Entrem en la pròrroga amb la sensació que és Lesmes qui ha acabat la jornada amb els passos perduts, o com a mínim inesperadament canviats, i que el magistrat de l'Audiència enfila el temps afegit amb moral de victòria. Una percepció que es manté quan es fa pública la decisió final del ple, que molt probablement no satisfarà l'ala dura de la judicatura ni del partit que governa a Espanya, i quan el jutge encaixa la sentència amb la mateixa serenitat i determinació de les quals ha donat mostres fins ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia