Fi d'etapa política
Una vintena d'alcaldes de les comarques gironines renuncien a presentar-se
Mollet de Peralada, Pontós i Bescanó tenen el mateix batlle des de fa tres dècades
Per deixar pas als més joves, o pel cansament que s'acumula amb els anys a primera línia dels ajuntaments. Aquests són els principals arguments que donen una vintena llarga d'alcaldes de les comarques gironines que ja tenen clar que no aspiraran a un nou mandat el proper 24 de maig. Entre els més destacats, són finals d'etapa política que poden tenir repercussions més enllà de l'àmbit estricte d'un municipi, perquè aquests alcaldes han tingut protagonisme polític al conjunt de la demarcació: és el cas de Pere Trias (ERC), Antoni Solà i Xavier Soy (CiU). L'argument de la veterania és irrefutable quan es tracta d'alcaldes que en alguns casos van prendre possessió dels càrrecs amb l'inici de la democràcia, a vegades com a regidors, i a continuació encadenant mandats.
Però el pas dels anys no l'interpreta tothom de la mateixa manera: els alcaldes més veterans de la demarcació de Girona –Pere Moradell, de Torroella de Fluvià, i Narcís Deusedas, de Palau-saverdera– no manifesten pas la intenció de deixar-ho i si revaliden el càrrec el 2015 podrien complir els 40 anys fent d'alcalde el 2019. I paradoxalment, entre els que no es tornaran a presentar com a caps de llista també hi ha alcaldes amb només un mandat o poc més –Mateu Parera-Nieto a Fornells o Mònica Vidal a Pedret i Marzà– i que ja
apel·len a l'alternança.
Vuit anys de Marigó i dues dècades de Solà i Iglesias
Josep Marigó ha estat alcalde de Blanes pel PSC en dos períodes: del 2003 al 2007 i des del 2011. Després d'anunciar al maig que es tornaria a presentar, Marigó, però, va decidir retirar la seva candidatura, fet que va sorprendre molts, però que ell sempre ha atribuït al cansament i el desgast. Ha estat regidor des del 1999. A Santa Coloma de Farners, Antoni Solà (1995-2015) posa fi a una etapa de vint anys, un menys que Jordi Iglesias (Breda). Iglesias va ser batlle entre el 1991 i el 2003, i hi va tornar el 2006 després d'una moció de censura. Des de fa nou anys, Iglesias (a la imatge) ha governat en coalició amb Tots per Breda. Un dels altres batlles que se'n va és Josep Serrallonga (Cellera Acció Municipal), que hi és des del 2007.
Massana deixa pas a Riudaura i l'històric Jaume Camps plega
L'alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), no es torna presentar com a cap de llista. Ho farà Agustí Llop. Massana ha hagut d'afrontar polèmiques que han transcendit l'àmbit local durant els dotze anys que ha estat en el càrrec. No en va és l'alcaldessa del municipi que ha frenat les prospeccions gasístiques al seu territori per evitar els danys de la hidrofracturació. Aquesta oposició, liderada per la plataforma Riudaura Junts, ha obert un debat que ha arribat al Parlament, al Congrés i al Parlament europeu. Tampoc no repeteix l'alcalde de Tortellà dels últims deu anys, Joaquim Pagès. Al Ripollès no ha acabat el mandat l'exalcalde Jaume Camps (PSC), que ha estat al consistori els últims 30 anys. Va substituir l'històric Pere Jordi Piella.
Marta Payeró, un període de vuit anys que estava previst
L'alcaldessa de Verges Marta Payeró (ERC) ja havia assegurat que més enllà de l'any 2015 no seria alcaldessa i així ho ha complert. Aquestes eleccions no s'hi tornarà a presentar. Va entrar a l'Ajuntament com a regidora de Cultura i Medi Ambient el 2003, quan era alcalde Lluís Joanmiquel (ERC). Aquest precisament havia estat capaç de posar fi als setze anys de mandat del convergent Narcís Matas. Quan Joanmiquel va decidir no tornar a encapçalar la candidatura va ser Payeró qui va agafar-li el relleu. En les eleccions del 2007 va obtenir l'alcaldia que deixarà ara. Els tres alcaldes més veterans de la comarca: Josep Sala (Forallac, 28 anys) Maria Gràcia Serrats (Ultramort, 24), Josep Manuel López (Colomers, 20), i Josep Puig (Serra, 20) volen continuar.
