Trampejant les espines a Vila-seca

Se sol dir que Josep Poblet (CiU) és capaç de revalidar majories absolutes a l'Ajuntament de Vila-seca sense ni tan sols despentinar-se. Si més no, actualment lidera el grup municipal més gran que té la federació a tot Catalunya, amb quinze regidors. Després, però, d'un mandat i sobretot un darrer annus horribilis, s'ha obert el dubte sobre si qui ha estat alcalde d'aquesta població del Tarragonès des del 1993 serà capaç de mantenir el mateix impuls electoral amb la seva imputació –i la de sis regidors més del seu equip– per diversos delictes en la peça del cas Innova sobre el CAP de Vila-seca.

Poblet, per si de cas, va repetir dijous passat a la nit la ja tradicional exhibició de múscul amb què arrenca les seves campanyes: una presentació massiva en un hotel de luxe de la Pineda en què va aplegar més de 600 persones –xifra que els candidats de Tarragona prou feina tindran aquests comicis per agrupar– i en què no es va estar de res, ni tan sols d'estar acompanyat del president de la Generalitat, Artur Mas. I, malgrat que en començar el seu discurs al també president de la Diputació de Tarragona li tremolaven les mans, Poblet va demostrar que és l'exemple del bon estratega polític capaç de passar pel seu tamís personal tota ombra política. I, tot i els interrogants que a molts encara ens queden oberts, va ser capaç de sortir-se'n, com a mínim aparentment, força airós. Va convèncer fins i tot Mas, que va identificar Poblet amb el paper de la víctima perseguida pel món judicial. “Sempre n'hi ha dos que volen trencar les cames d'aquells que fan les coses bé”, va sentenciar traçant un paral·lel implícit amb la querella contra el mateix Mas pel 9-N.

Poblet, en el seu discurs, va preferir el component emocional per referir-se al seu “malson judicial”. Les històries de les notes que els veïns li escriuen en paper de llibreta per demanar-li que no llenci la tovallola, dels que l'han aturat pel carrer per dir-li que es torni a presentar, o la d'aquell home de la Pineda que li recordava que “els millors amics no et regalen roses, sinó que et treuen les espines”. Un se'l pot creure o no, però és innegable que Poblet va aprovar cum laude l'assignatura de trampejar la part més espinosa de l'obra política.