La transició de la CUPA

El 18 d'octubre del 1978 es va fundar la Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies (CUPA). Tenia com a principis defensar els interessos de les classes populars a l'Ajuntament, iniciar i fomentar una gestió municipal totalment oberta i transparent, apropar la gestió municipal al ciutadà i encetar una nova etapa de gestió municipal, fomentant la solidaritat, la participació i l'autogestió. Tots ells són plenament vigents. Actualment no hi ha cap partit que no inclogui la transparència entre els seus objectius, per exemple, però, malgrat tot, la CUPA ha decidit per primer cop en 36 anys no presentar-se a Arbúcies, un fet que no vol dir que no es presentin més. Els que podrien liderar el grup o són molt joves o no tenen la vida prou estabilitzada per dedicar-se a l'Ajuntament, un treball que, recorden, ha de ser voluntari.

La CUPA va entrar amb força a l'Ajuntament d'Arbúcies en les eleccions del 1979, en què van treure set regidors d'un total d'onze: majoria absoluta. No s'ho creien ni ells ni els partits rivals, que els veien com un grup de joves inexperts, esverats i sense formació. També ho recorda així Jaume Soler, que va ser el primer alcalde democràtic d'Arbúcies i líder de la CUPA. En tot cas, el moviment va calar, i aquell jovent inexpert va acabar governant durant 24 anys el municipi i ha estat 12 anys més a l'oposició. Quan Jaume Soler va assumir l'alcaldia d'Arbúcies per primer cop tenia una filla d'un any i mig, i quan en va marxar tenia una néta d'aquesta edat. I és que la CUPA va ocupar tot l'espai polític d'una generació, que es diu aviat.

Durant els anys que va governar va viure tres crisis fortes al municipi, com recorda Daniel Martí en el llibre de commemoració dels 30 anys d'història del grup. La primera, el novembre del 1979, quan es van paralitzar les obres d'ampliació d'unes naus de l'actual Carrosseries Ayats per manca dels permisos municipals. Els amos de l'empresa van començar llavors una campanya difamatòria contra el nou ajuntament. La tensió va arribar a tal punt, recorda Martí, que “s'arribaren a tirar pedres contra la casa consistorial”. La segona crisi va ser arran de la negativa dels responsables de la llavors APA de l'escola pública Doctor Carulla a cedir el gimnàs fora de l'horari escolar perquè un grup de persones hi pogués fer exercici; i la tercera, a causa del cobrament d'impostos als industrials. Es van negar a pagar-los per col·lapsar l'Ajuntament tallant els ingressos econòmics, i es va arribar al punt d'embargar alguna empresa.

Fidel als seus principis, la CUPA manté que no presenta candidatura per honradesa. “La CUPA és qualsevol cosa menys electoralista”, diu Soler. El motiu es resumeix senzillament en una frase del comunicat que van fer públic: el grup “no pot garantir una candidatura que suposi una alternativa forta i capaç de governar a Arbúcies en els propers anys”.