Els que van trair Francesc Macià
Una investigació de la revista «Sàpiens» descobreix que la Itàlia de Mussolini volia utilitzar el complot de Prats de Molló contra França. La història sempre havia considerat el nét de Garibaldi com l'únic traïdor, però ara se sap que en l'expedició s'hi havia infiltrat la policia italiana
-
A l'esquerra, l'aleshores ja president Francesc Macià, acompanyat de dirigents d'ERC i del govern català. A la dreta, dos documents de la policia francesa que demostren la vigilància sobre Macià, a qui consideren «el líder del separatisme català», durant la seva estada a París als anys vint. / EL PUNT / SÀPIENS. -
A l'esquerra, l'aleshores ja president Francesc Macià, acompanyat de dirigents d'ERC i del govern català. A la dreta, dos documents de la policia francesa que demostren la vigilància sobre Macià, a qui consideren «el líder del separatisme català», durant la seva estada a París als anys vint. / EL PUNT / SÀPIENS. -
A l'esquerra, l'aleshores ja president Francesc Macià, acompanyat de dirigents d'ERC i del govern català. A la dreta, dos documents de la policia francesa que demostren la vigilància sobre Macià, a qui consideren «el líder del separatisme català», durant la seva estada a París als anys vint. / EL PUNT / SÀPIENS.
El complot de Prats de Molló, l'intent d'alliberament armat de Catalunya l'any 1926 liderat per Francesc Macià, va fracassar entre altres motius per un seguit de traïcions dirigides des de la Itàlia feixista de Benito Mussolini. El president Macià, en una carta escrita a la presó francesa de La Santé, creia que només hi havia un traïdor: Ricciotti Garibaldi, el nét de l'heroi de la independència d'Itàlia, va explicar a la policia italiana els plans catalans contra la dictadura de Primo de Rivera. El que Macià no sabia era que Garibaldi no va ser l'únic del grup de voluntaris que col·laborava amb el feixisme com a confident. Ni tampoc sabia que Mussolini volia usar l'expedició catalana per desprestigiar França i, de retruc, aliar-se amb Espanya. Finalment, però, la policia francesa va descobrir el complot i tots van quedar detinguts.
Aquesta és, en síntesi, la nova descoberta d'una investigació històrica que publica dimecres la revista Sàpiens gràcies a l'historiador Giovanni C. Cattini. La revista d'història, la més llegida en català, assegura que els arxius policials de Roma demostrarien que Garibaldi no va ser l'únic italià del grup de Macià que col·laborava amb la policia feixista, sinó que un grup nombrós s'havia infiltrat en l'expedició. Una part del grup d'entre 50 i 100 italians reclutats per Ricciotti Garibaldi i Arturo Rizzoli eren gent d'origen tèrbol i amb activitats pròximes a la delinqüència. Bona part d'ells eren antifeixistes i militants d'esquerres honestos, però d'altres eren simplement mercenaris sense gaires recursos econòmics. Fins i tot un dels infiltrats, Tommaso Beltrani, segons Sàpiens, «havia estat l'organitzador del feixisme» en dues províncies italianes. El seu contacte, posteriorment descobert i detingut per la policia francesa, era el comissari Francesco La Polla.
El projecte de Prats de Molló va ser un intent d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per independitzar Catalunya planejat entre 1924 i 1926 per Macià i la direcció d'Estat Català, però que va ser descobert i avortat, tal com explica Sàpiens, molt abans d'hora. El pla, en què també participaven anarquistes catalans, consistia en la penetració de dues columnes –una des de Sant Llorenç de Cerdans i l'altra des del coll d'Ares– que havien d'ocupar la vila d'Olot, i proclamar-hi la República Catalana. A partir d'aleshores, tallarien les comunicacions amb Barcelona i començaria una llarga guerra de guerrilles per desgastar l'exèrcit espanyol. Quan preguntaven a Macià com s'ho faria per derrotar amb 300 homes tot l'exèrcit espanyol, responia: «L'exèrcit irlandès, més petit que nosaltres, va derrotar la Gran Bretanya, l'exèrcit més poderós del món.» Calia, doncs, imaginació i tenacitat.
Aniversaris compartits
La recerca de Sàpiens, que celebra amb el número de dimecres el setè aniversari, s'emmarca en un dossier de 35 pàgines dedicat a la vida i obra de Francesc Macià. L'especial contindrà opinions respecte al president de la Generalitat durant la Segona República de Jordi Pujol, Alfred Bosch, Joan Laporta o Miquel Calzada, entre d'altres. La publicació d'història celebra així l'Any Macià, que se celebra a cavall del 2008, quan va fer 75 anys de la seva mort, i el 2009, quan es compleix el 150è aniversari del seu naixement.
«Macià va tenir un punt d'ingenuïtat»
Giovanni C. Cattini (Mantova, 1972) ha treballat durant mesos als arxius policials italians per descobrir la relació entre la tropa de Garibaldi i el projecte de Macià. Fruit d'aquesta llarga investigació, Cattini, professor d'història de la UB, publicarà a finals de setembre El gran complot (Ara Llibres).