Homenatge a les pioneres

Van ser pioneres, “van obrir camí”, van ser les primeres “invasores de l'espai públic”, com les va anomenar Tània Verge, professora i directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, en l'acte d'ahir al vespre. Van ser les primeres diputades al Parlament català –vuit–, a les quals, amb motiu del trenta-cinquè aniversari d'aquelles primeres eleccions des de la represa democràtica, ahir el mateix Parlament i el Memorial Democràtic van retre homenatge. Va encetar l'acte la presidenta de l'hemicicle, Núria de Gispert, que va anunciar l'acord de la mesa: l'atorgament de la medalla d'or del Parlament. Les diputades presents a l'acte –set, perquè Marta Mata (PSC) va morir el 2006– van saber la notícia en aquell mateix moment. Eren Rosa Barenys (PSC), Maria Dolors Calvet (PSUC), Teresa Eulàlia Calzada (PSUC), Concepció Ferrer (CiU), Helena Ferrer (CiU), Trinitat Neras (CiU) i Assumpció Sallés (PSUC). “El seu gest va significar enderrocar obstacles i inèrcies injustes però molt consolidades”, va afirmar Jordi Palou, director del Memorial Democràtic. Un cop anunciada aquesta “bona sorpresa”, com la va qualificar De Gispert, la periodista Rita Marzoa va entrevistar les exdiputades, que van desgranar impressions i vivències d'aquella primera legislatura. Tal com va recordar Tània Verge, el 1980 el nombre de diputades significava un 5% i escaig de l'hemicicle. Ara, i a través de l'aplicació de la llei de paritat, el percentatge és del 40%.

“El primer cop que vaig posar els peus a l'hemicicle vaig tenir un sentit històric, una emoció”, va explicar Barenys. Calvet va recordar que només van haver de dir “una vegada” al president del Parlament que no calia que a les diputades els digués “senyoretes i senyores”. “I amb una vegada n'hi va haver prou”, va reblar. Ferrer també va evocar “l'harmonia” entre tots els diputats, el fet d'anar tots a l'una, fossin del partit que fossin, que es va viure en aquell primer mandat. En aquesta línia, després Sallés va lamentar que “avui visquin la política com la viuen”. “Nosaltres no ens havíem insultat mai.”

De Gispert els va recordar que eren temps diferents i va encoratjar les dones a continuar avançant. Cal envair més espais, vaja.