Matança de turistes a Tunis

Tunísia havia escapat del caos i la confusió posterior a les revoltes àrabs. Fins ahir. Dos homes armats disfressats de militars es van fer forts dins el Museu Nacional del Bardo de Tunis i van matar almenys vint persones, entre les quals hi ha Antoni Cirera i Dolors Sánchez, un matrimoni de jubilats de Barcelona, segons va poder confirmar aquest diari. La parella havia arribat a la ciutat a bord del vaixell de creuer MSC Splendida.

La resta de víctimes mortals són polonesos, italians, alemanys, colombians, brasilers, sud-africans i japonesos. Un policia i una empleada de la neteja del museu, tots dos tunisians, també haurien mort en l'operació, i una quarantena de persones haurien quedat ferides. Les forces de seguretat van abatre els dos atacants després de sis hores de tensió, en què els pistolers van retenir diverses persones.

Conegut per la seva col·lecció de mosaics i altres tresors arqueològics romans i grecs, l'equipament cultural està situat al costat del Parlament, en un mateix recinte en ple centre de la capital tunisiana. De fet, algunes informacions detallaven que els atacants haurien intentat accedir al Parlament, però els guàrdies que custodien les instal·lacions s'haurien adonat que les armes que duien no eren reglamentàries. En aquest punt s'hauria iniciat un tiroteig i els sospitosos s'haurien refugiat a dins el museu.

La televisió mostrava imatges de persones sortint-ne arrupides per una porta per posar-se a cobert, entre els quals hi
havia persones d'edat avançada i homes carregant nens. “Dos atacants han obert foc contra turistes mentre baixaven dels seus autobusos abans d'entrar al museu”, va explicar un empleat. Les forces de seguretat busquen diversos còmplices de l'atac, que haurien
donat suport als autors materials de l'assalt.

Ningú no ha reivindicat l'atemptat, però les autoritats treballen amb la plausible hipòtesi que es tracti de militants gihadistes. La llarga i desèrtica frontera amb Líbia, un país sumit en el desconcert on Estat Islàmic malda per ampliar el seu califat del terror, és absolutament permeable i està fora de control.

El deteriorament de la situació de la Líbia post-Gaddafi, en què l'estat ha desaparegut en favor de milícies que es disputen el poder, fa perillar l'estabilitat tunisiana.

Les autoritats estimen que uns 3.000 tunisians s'han unit a Estat Islàmic a Síria i l'Iraq i es tem que molts tornin i perpetrin atemptats com el d'ahir amb l'experiència bèl·lica adquirida.

El ministre d'Afers Estrangers tunisià, Taieb Baccouche, de visita a París, va situar de seguida el problema de Líbia com una prioritat a resoldre, i va fer una crida a la comunitat internacional a treballar per aconseguir un govern d'unitat a Líbia, on dos executius pugnen pel poder.

D'altra banda, el govern tunisià va córrer a demanar als turistes que no deixin de visitar el país, que intentava reflotar el sector després de la caiguda del dictador Zine al-Abidine Ben Ali el 2011. El país va tancar el 2010 amb una xifra rècord d'arribada de turistes: 6,9 milions, segons dades del Ministeri de Turisme. L'any passat, la xifra se situava en els 6 milions. Però l'atemptat d'ahir, més mortífer que el del 2002, en què van morir 21 alemanys a l'illa de Djerba en un atac contra una sinagoga, tira per terra tots aquests esforços per atraure el turisme. Ahir hi havia atracats al port dos vaixells de creuer amb grups d'espanyols que feien ruta per la Mediterrània; divendres passat un va salpar del port de Barcelona.

Els pitjors temors del govern s'anaven complint: dos operadors turístics alemanys van decidir cancel·lar ahir els seus viatges a complexos turístics de platja de Tunísia durant uns quants dies.

Centenars de tunisians van començar a sortir al carrer per protestar contra l'atemptat. Reunits davant del teatre de l'avinguda Habib Bourguiba, la principal artèria de la ciutat, els manifestants enarboraven banderes tunisianes i cridaven eslògans contra els “terroristes”. “Tunísia és lliure, fora els terroristes”, proclamaven, alhora que cantaven l'himne nacional.

Entre les víctimes mortals hi ha set polonesos, tres italians i un brasiler confirmats. Els dos colombians morts són la dona i un dels fills d'un general retirat, José Arturo Camelo, segons va confirmar el president de l'Associació d'Oficials Retirats de les forces armades del país sud-americà. El militar i un altre fill van sobreviure. Formaven part d'un grup de turistes llatinoamericans que feien un creuer pel Mediterrani, amb deu mexicans, quatre argentins, quatre colombians i quatre brasilers. La resta del grup eren espanyols.