Tres propostes i un destí
A diferència dels textos de la taula de partits i el CATN, el full de ruta de la CUP aposta per una DUI l'endemà del 27-S
Incorpora l'aspecte social i hi implica ICV i Podem
La destinació final tothom la té clara: la independència de Catalunya. Però els GPS divergeixen, i els camins per arribar-hi, el que s'ha anomenat full de ruta, després d'un eventual triomf el 27-S dels partits que la defensen, no són ben bé els mateixos, encara. La CUP va posar damunt la taula dissabte la seva proposta, que s'afegeix a les dues que ja s'havien fet públiques: l'oficial del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), inclosa el juliol passat en un informe sencer sobre el procés constituent, i la de la Taula de les Forces Polítiques i Socials per a l'Estat Propi (que inclou CDC, ERC, EUiA, MES i les grans entitats sobiranistes: l'ANC, Òmnium i l'AMI), pactada el 13 de març amb unes bases molt genèriques per mirar que s'hi incorporessin UDC i sectors d'ICV, si bé se n'ha de conèixer un redactat força més concret quan aquesta setmana, amb tota seguretat, se signi solemnement. Tot i que falta conèixer aquest detall, la proposta de la CUP especifica certs aspectes i n'incorpora de nous, que poden ajudar a aclarir la negociació, però també la poden complicar.
Per començar, la formació aposta per la declaració unilateral d'independència “l'endemà” mateix del 27-S. L'hauria de fer seva el nou govern “de ruptura nacional”, que s'hauria de constituir entre tots els partits independentistes, i l'hauria de ratificar, unes setmanes després, el nou Parlament en la seva sessió constitutiva.
Declaració prèvia
Els altres dos documents, en canvi, parlen d'una declaració prèvia d'inici del procés per a la creació del nou estat o república, i l'obertura d'un període de transició per desplegar les estructures d'estat. En el cas de l'informe del CATN, s'especifica que llavors cal mirar de negociar tant una separació amistosa amb l'Estat com la continuïtat a la UE. La DUI, així, només la proposa posteriorment, fins i tot amb una possible empara o mediació europea si es constata la bel·ligerància de l'Estat als intents legislatius de les noves institucions catalanes i la negativa a qualsevol negociació.
Això sí, l'òrgan assessor del govern planteja un referèndum de ratificació final, un element que ara mateix separa CiU, que el defensa sobretot si ve reclamat per la comunitat internacional, i ERC, que creu que el 27-S ja té aquest valor. Davant d'això, la taula de partits parla genèricament de “culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya”. La CUP, pel seu cantó, no demana cap altre referèndum final, tot i que admet que per tal que la independència sigui reconeguda “a casa i a fora” hauria de guanyar “en sufragis”, fet que una majoria parlamentària no implicaria necessàriament.
Negociació al final
El document cupaire parla d'una eventual negociació amb l'Estat només com a últim esglaó del procés, i per tractar per exemple la delimitació de fronteres, la situació dels funcionaris, el repartiment del patrimoni i els recursos de la Seguretat Social, i el respecte a la unitat de la llengua i el dret a decidir a la resta dels Països Catalans. Aquest, de fet, és un altre dels pals de paller irrenunciables per a la CUP, que advoca també per generar institucions col·lectives entre aquests territoris, i incloure en qualsevol proclamació d'independència l'objectiu d'articular-los políticament en el futur.
Això sí, abans de la negociació amb l'Estat cal haver completat passos previs que ja serveixin en cas de falta d'acord. Així, aposta per impulsar abans la “desconnexió nacional i popular” (que implicaria la suspensió de la legislació estatal i europea, com ara la llei Wert, la llei mordassa, la reforma laboral i els límits de dèficit; la creació de la hisenda catalana, i l'establiment d'una “caixa de resistència” per sufragar les despeses), la recerca del reconeixement internacional (no sols dels països de la UE i de l'OTAN, i que també aniria lligat a la recerca de finançament per a la transició) i el desenvolupament del procés constituent, que de fet es proposa iniciar ja després de les municipals.
Procés constituent
Sense perjudici de les iniciatives privades que ja s'estan produint com la del jutge Santi Vidal, per la taula de partits l'inici del procés constituent ha de ser posterior al 27-S i la declaració del Parlament, mentre que el CATN suggereix que no sigui fins després de la DUI (o una proclamació pactada amb l'Estat) que s'aprovi una macrollei provisional sobre el procés constituent, que garanteixi la continuïtat jurídica, defineixi normes provisionals bàsiques i fixi les bases per culminar el procés, que impliquen unes eleccions constituents i l'aprovació de la constitució catalana en referèndum.
Per la CUP, en canvi, el procés constituent s'ha d'iniciar després del 24-M, a partir d'una assemblea de càrrecs electes i organismes de base popular, estructurada en l'àmbit comarcal a tots els Països Catalans –hi impulsarà candidatures locals arreu– i oberta a tota la població. Pels cupaires, el 27-S ja tindria un caràcter tant plebiscitari com constituent, element amb què pretenen ampliar el ventall i implicar formacions no independentistes com ara ICV i Podem, que tanmateix també advoquen per una refundació total. La CUP, així, creu que aquest procés s'ha d'iniciar i ha de transcórrer en paral·lel tant si hi ha majoria independentista com si no, confiant que, si n'hi ha, aquestes forces acceptaran el resultat i col·laboraran en la construcció del nou estat.
Dimensió social
Pot ajudar a atreure-les la dimensió social que incorpora la CUP en el seu full de ruta de manera indestriable, a diferència de les altres dues propostes. Així, juntament amb la DUI, diu que la primera prioritat del nou govern ha de ser desplegar un programa d'emergència social, amb el suport d'una campanya de mobilitzacions al carrer, i mesures com ara una moratòria dels desnonaments, la fixació d'una renda bàsica, la prohibició d'acomiadaments i la lluita contra la pobresa energètica i la violència masclista. A més, la CUP és partidària d'“omplir de contingut” la sobirania, pensant un nou model per als serveis públics, d'economia productiva i de regeneració que inclogui consultes populars sobre les privatitzacions i el pagament del deute.
El ball dels terminis
Ni la proposta del CATN ni la de la CUP, més enllà de la DUI el 28-S, no fixen cap termini per desplegar i culminar el procés de transició. Tampoc n'esmenta cap l'esborrany fet públic de la taula de partits, tot i que possiblement el document sí que n'inclogui, ja que durant la negociació ja va transcendir, per exemple, que es parlava de 10 mesos per redactar el nou text constitucional i entre 12 i 18 per completar la independència.
En la proposta d'Artur Mas després del 9-N, de fet, i a partir del calendari fixat per Escòcia en el Llibre Blanc, es parlava de 18 mesos, que després CiU ha matisat. De fet, en l'últim consell nacional de CDC, el número dos, Josep Rull, parlava d'un any per ser una “nació lliure entre les nacions lliures del món”.
