Objectiu: que voti tot el món
L'ANC, la FIEC i Catalans al Món inicien una campanya per mobilitzar el vot exterior el 27-S
La xifra de censats a fora voreja els 200.000, un 20% més que en les últimes catalanes
Objectiu: que votin tots els catalans del món. Cada sufragi pot valer el seu pes en or per decantar la balança a favor de la independència en les decisives plebiscitàries del 27-S, i les entitats catalanistes no volen que se'n perdi ni un. Per això han llançat una campanya específica per mobilitzar un col·lectiu, el dels catalans que viuen a l'estranger, en creixement exponencial –l'últim cens és un 21% superior al de les eleccions del 2012– i amb un vot tradicionalment més nacionalista, però que alhora també és més abstencionista, en part per la complexitat dels procediments que s'han de seguir per poder exercir el dret.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) i la xarxa Catalans al Món s'han aliat per mirar d'activar un grup que pot superar els 200.000 catalans amb dret a vot, i han estrenat el web www.votexterior.cat , que ofereix informació detallada i específica cas per cas sobre com votar en les properes convocatòries electorals a Catalunya, amb especial èmfasi en les del 27 de setembre. Les entitats impulsores han fet una crida perquè tots aquells que no estiguin inscrits encara en cap dels dos registres que donen dret a vot, facin els tràmits necessaris “ràpidament”, a fi d'esquivar els problemes detectats en anteriors eleccions.
En concret, quan algú es dóna d'alta a l'ambaixada és inscrit automàticament al Padró d'Espanyols Residents Absents (PERE) i, si té més de 18 anys, s'integra al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que és l'oficial. En cas d'estades temporals a l'estranger, de fins a un any, hi ha l'opció d'inscriure's al registre d'Espanyols Residents Temporalment Absents (ERTA), que permet mantenir alhora el dret a vot en les municipals, si bé amb vista al 27-S caldrà demanar expressament el vot durant 25 dies a partir de la data de convocatòria. Figurar al CERA o a l'ERTA és imprescindible per rebre la documentació per poder votar, ja que en cas contrari només es podrà votar presencialment al municipi d'origen.
En cas que, com s'espera, el 27-S sigui convocat oficialment la primera setmana d'agost, els registres vàlids seran els que hi hagi tancats l'1 de juny, tot i que les entitats han fet una crida a iniciar ja els tràmits d'inscripció, perquè es poden demorar setmanes o fins i tot mesos.
La campanya, que es completa amb un díptic, també demana als catalans residents al país que ajudin a difondre la crida, i ofereix recursos per transmetre la informació a través de les xarxes socials i missatges de correu electrònic. Si bé l'objectiu immediat és que els catalans a l'exterior coneguin la situació i es registrin, en una segona fase més endavant s'insistirà que efectivament votin, i que a més ho facin per opcions independentistes. L'ANC ja ha dit que aquesta serà la iniciativa internacional prioritària per a les seves 37 assemblees a l'exterior.
El ‘vot pregat'
Els impulsors de la campanya han lamentat que, si no hi ha un canvi d'última hora, tant a les eleccions municipals com a les catalanes continuarà vigent el procediment del vot pregat, instaurat en la reforma de la llei orgànica de règim electoral (Loreg) el 2011, que obliga a donar un consentiment previ per rebre la documentació per votar i que, per tant, exigeix una doble tramesa postal que, a sobre, molt sovint no arriba, o ho fa tard. Per mirar d'evitar això al màxim, les assemblees exteriors de l'ANC, la FIEC i Catalans al Món demanaran acreditar-se davant les juntes electorals provincials per vetllar, en la mesura que puguin, perquè la tramesa es faci de manera eficient i en els terminis correctes.
En les últimes eleccions al Parlament, el 2012, ja hi va haver moltes queixes en aquest sentit, ja que només van poder votar 9.538
catalans, un 6,74% dels 156.976 inscrits llavors al CERA, i en les europees del 2014 tan sols va votar un 1,4% del cens. Dues xifres que fins i tot es van superar el 9-N, quan van votar 13.435 persones a les 19 urnes habilitades arreu del món. En les recents eleccions andaluses, per exemple, tan sols ha votat un 3,8% del cens exterior.
Promesa incomplerta
Les entitats catalanes lamenten que, tot i que el març del 2014 el Congrés va aprovar una proposta del Parlament gallec per eliminar el procediment del vot pregat, amb el suport dels partits que havien aprovat la reforma de la Loreg –PP, PSOE, CiU i PNB, que van admetre el seu error–, la mesura encara no s'ha tramitat, i el procediment no serà suprimit, com a mínim, fins abans de les eleccions espanyoles de final d'any.
Les entitats han lamentat que, si Catalunya aprovés una llei electoral pròpia, podria introduir el vot electrònic, com ja ha passat a Astúries, que veuen com “l'única solució real” al problema, i a més permetria crear una circumscripció electoral específica, una altra reivindicació històrica de la comunitat catalana a l'exterior.
LES XIFRES
Xifra rècord d'emigrats el 2014
El nombre de catalans que han emigrat no ha parat de créixer durant la crisi, si bé durant el 2014 va batre el rècord de la sèrie des del 2008, ja que van ser 20.626 els nous inscrits al PERE, que l'1 de gener d'aquest any en tenia registrats ja 242.070. En aquests sis anys són 98.068 els catalans que han marxat. L'augment és d'un 9,3% en l'últim any, tres punts superior a la mitjana estatal (6,1%). El fet que augmenti la xifra de menors de 16 anys indica a més que cada cop més es tracta de famílies senceres. La gran majoria d'inscrits (un 95%) es reparteixen entre Amèrica i Europa, si bé es creu que són molts els que han marxat a altres estats del Vell Continent i no s'han donat d'alta al consolat, ja que no és obligatori. Segons estimacions de la FIEC basades en dades d'alguns països europeus, el nombre de catalans a l'exterior podria pujar fins a 278.000, sense comptar els que tenen arrels a Catalunya sense tenir nacionalitat espanyola. Afegint-hi els 408.194 catalans emigrats a la resta de l'Estat,
són almenys uns 680.000
els que viuen a fora.
