Benidorm, un punt d'inflexió en la política valenciana?
1991 va ser un any políticament decisiu. Després d'una dècada de rotunda hegemonia socialista, el PP va accedir a l'alcaldia de València gràcies a un pacte amb Unió Valenciana, i a la de Castelló, per majoria absoluta. Pocs mesos després, i gràcies a una trànsfuga, també va sumar el govern de Benidorm.
Fou l'inici del canvi polític al País Valencià. En les generals de 1993, el PP va derrotar per primera vegada el PSPV-PSOE, que no tornaria mai més a guanyar-ne cap més. I en 1995 es va consumar el relleu en l'Ajuntament d'Alacant i en la Generalitat Valenciana: Eduardo Zaplana, amb un govern de coalició amb Unió Valenciana, va substituir Joan Lerma.
Ara, la història es repeteix, però a l'inrevés. Que Benidorm torne als socialistes —encara que els regidors en qüestió hagen abandonat el partit— podria convertir-se en el detonant d'un tomb polític al País Valencià a mitjan termini.
Als socialistes valencians els manquen referències de poder i la moció de censura a Benidorm es presenta com la primera escletxa en la compacta hegemonia municipalista de la dreta. De les tretze ciutats amb més de 50.000 habitants del país, el PP en controla deu: València, Alacant, Castelló, Torrevella, Torrent, Oriola, Sagunt, Elda, Alcoi i Paterna. Elx, Gandia i a partir d'ara Benidorm queden en mans de l'esquerra.
La recuperació d'aquesta ciutat se sumaria a l'avanç experimentat per l'esquerra en les dues Marines, on des de 2007 es parla del «nou cinturó roig», a pesar que les successives mocions de censura a Dénia, Calp i la Vila Joiosa han difuminat el fenomen.
En tot cas, i si és que Benidorm marca tendència, a les forces progressistes valencianes encara els quedarà un llarg camí per recórrer. En 2007, el PP va ampliar el seu poder municipal amb Torrent, Sagunt, Paterna i Elda, localitats tradicionalment adscrites al socialisme. I en les Europees d'enguany, el partit de Camps va traure 14,8 punts al PSPV-PSOE d'Alarte, Una gran distància.