Units en l'adversitat
La distància que Mariano Rajoy ha imposat amb el País Valencià ha impossibilitat la consolidació del lideratge d'Alberto Fabra
El president del PP valencià afronta la cita electoral més complicada, amb una part important de la formació crítica amb la seua gestió, dividida i en clara competència amb un nou adversari directe: Ciutadans
Rita Barberáha sigut l'única interlocutora vàlida
i fiable per a Rajoy en aquesta legislatura
Al PP valencià sempre li han agradat les grans posades en escena. Només cal recordar els aparadors que s'han construït durant els vint anys de govern arreu del territori –Ciutat de les Arts i les Ciències, Terra Mítica, aeroport de Castelló, circuit urbà de fórmula 1... –, amb una rendibilitat pública qüestionable, però que han lluït i l'han situat en l'epicentre del mapa mundial. Aquest gust per la teatralitat, ja siga en el vessant de la comèdia o de la tragèdia, també s'ha aplicat a les cites pròpies del partit, fins i tot quan les coses van mal dades com en el moment actual. Totes les enquestes assenyalen que perdran la majoria, i els resultats de les eleccions andaluses, que confirmen la davallada de la sigla, han crispat més els nervis al feu valencià. Fins al punt que, al tradicional graner de vots populars, s'hi ha desplaçat Narciso Michavila, un expert en demoscòpia al qual han recorregut per rebre lliçons sobre com podrien retrobar-se amb el seu electorat tradicional.
Això no obstant, fa una setmana els populars valencians van oferir un nou espectacle en què apareixien feliços, somrients i units al voltant del director d'escena. Mariano Rajoy va viatjar a València per la presentació del programa local marc per a les eleccions municipals del 24 de maig i, sobretot, per proclamar Rita Barberá candidata a l'alcaldia de València: “No és sols la millor alcaldessa de la història de València, sinó de les grans alcaldesses que ha tingut i que té Espanya”, va dir. I és que la batllessa ha sigut l'única interlocutora vàlida per al president espanyol en aquesta legislatura, atès el tractament que ha dispensat al cap del consell. Alberto Fabra, de qui va dir que “no es va arronsar davant una situació tan complicada [la dimissió de Francisco Camps] fins a convertir-se en el president de la recuperació”, no ha sigut una prioritat per a Gènova. La direcció del PP no va confirmar Fabra fins fa poques setmanes, cosa que va provocar que s'especulara amb possibles candidats alternatius i que l'activitat del consell estiguera condicionada pel futur de Fabra, que encara no té data per a la seua proclamació.
La distància que ha imposat Rajoy, a la manera d'un cordó sanitari, perquè no li esguitara la mala imatge de la federació valenciana, no ha ajudat a consolidar el feble lideratge que va assumir Fabra després de la marxa de Camps.
Un líder feble i criticat
Per a l'exalcalde de Castelló –com li va passar al mateix Camps amb Eduardo Zaplana– no ha sigut fàcil dirigir un partit en què molts dels principals dirigents han qüestionat les seues directrius i han acabat donant una imatge de divisió que ha traspuat en cadascuna de les seues trobades. S'han mostrat especialment crítics amb la difusa “línia roja” traçada per Fabra contra la corrupció que impedeix a qualsevol imputat del seu partit mantenir-se en un càrrec públic. Tampoc han acceptat les condemnes obertes a la gestió del seu antecessor i el seu equip. En aquesta qüestió, Barberá i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, han sigut els seus principals opositors.
Les dissensions també es van manifestar fa uns mesos, quan el sector fidel al president va iniciar una recollida d'avals que molts es van negar a firmar. El mateix Fabra va haver d'aturar la campanya i seure amb els presidents del partit a les tres demarcacions: Rus, per València; Javier Moliner, per Castelló, i el vicepresident del consell, José Ciscar, per Alacant. Precisament aquest últim va ser un dels homes forts de Fabra fins que es va conèixer un dels episodis més “delirants” de la legislatura: l'existència d'un possible talp a Presidència que va filtrar informació del president i del seu entorn més pròxim com ara la seua nòmina i despeses qüestionables. El cap de seguretat de Fabra –actualment imputat– va investigar l'entorn de Ciscar de manera il·legal. Mesos abans, el vicepresident ja havia estat substituït com a conseller portaveu per M. José Catalá, amb l'argument de resoldre els problemes del partit a Alacant, una zona on les divisions internes són històriques.
El PP valencià arriba a la pròxima cita electoral amb l'ai al cor, perquè, als problemes interns, s'hi afegeix la pèrdua de confiança d'un electorat fidel, la davallada de la sigla estatal i, sobretot, la irrupció d'una força que li podria restar un percentatge de vots molt important: Ciutadans, el nou competidor directe.