CONXITA CAMPOY 10:30 / 16:30
ALCALDESSA DE MALGRAT DE MAR (PSC) REPETICIÓ DE L'ENTREVISTA EMESA PER EL PUNT AVUI TV
“Madrid hauria d'obrir els ulls i negociar”
No és la seva prioritat quan hi ha gent que no pot pagar la factura del gas
Els ajuntaments no tenen prou recursos
-
-
-
VÍDEO: Entrevista Conxita Campoy al programa L'illa de Robinson, d'El Punt Avui Televisió
Amb una entrevista a l'alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC), la televisió El Punt Avui va iniciar ahir una sèrie d'entrevistes a tretze màxims representants dels governs municipals que han anunciat que no encapçalaran la llista en les pròximes municipals.
Després de 24 anys dirigint el municipi, Campoy va confessar que es retira perquè tant de temps en el càrrec i l'edat “pesen”. A més, va explicar que ha tingut néts i vol dedicar-se a la seva família, ja que no ho va poder fer amb els fills. “M'ha arribat l'hora de deixar pas a la gent jove”, va manifestar. Campoy va arribar a l'alcaldia l'any 1991 i, des de llavors, reconeix que el PSC ha canviat, perquè “les coses han d'evolucionar, si no, seria molt trist”, però argumenta que l'esperit i la lluita d'aquesta formació política segueix sent el mateix: “la justícia social”.
L'alcaldessa és una gran defensora de la política municipal, alhora que és molt crítica amb les diferents administracions de la Generalitat, independentment de quin sigui el seu color polític. En aquest sentit, va fer una metàfora d'un vaixell on, segons el seu punt de vista, van junts l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments. Cada un, diu, té la seva funció, uns llegeixen la carta naval i els altres fan el menjar, però alerta que no es pot cuinar sense ingredients. Eduard Berraondo li va preguntar: “Això, ho corrobora també en l'època de [Pasqual] Maragall i [José] Montilla?” La dirigent va respondre sense embuts: “Sempre.” Tanmateix, va exposar que durant una època del tripartit hi va haver la llei de barris i molts ajuts als ajuntaments, segurament, propiciats pel bon context econòmic. “La competència dels ajuntaments amb els seus recursos i el fet de donar-los definitivament, ni uns ni els altres ho han fet per una competència malentesa”, va afirmar.
Independentisme
Campoy és de les que defensen que hi ha altres prioritats abans que la independència. “Fa quatre anys que estem parlant contínuament del mateix, mentre al meu despatx ve gent plorant, les mares perquè no tenen un fill treballant, el seu nano no pot anar a la universitat o no poden pagar la factura del gas”, argumenta. Per això, va explicar que no va anar l'octubre passat a la trobada de més de 800 alcaldes amb el president, Artur Mas. Va lamentar que els que volen una pedagogia diferent sobre aquest tema són vistos com els dolents de la pel·lícula. “Jo em considero tan bona i tan catalana, i he fet tant per a aquest país, com el més guapo que avui vol la independència”, va ressaltar Campoy, que hi va afegir que s'hauria de treballar per fer una consulta pactada. També va ser crítica amb Madrid i va considerar que hauria d'“obrir els ulls i asseure's a negociar”.
L'auditori, una espineta clavada
Després de més de dues dècades dirigint l'Ajuntament, Campoy mira enrere i diu que té “una espina clavada”, que és la creació d'un teatre auditori. Tot i que van comprar el centre cultural, que té més de cent localitats, aquest és insuficient per als 18.000 habitants de Malgrat de Mar, una població que a l'estiu pot arribar a tenir-ne més de 40.000.
El projecte, que tenia un cost d'uns 15 milions, consistia a fer un teatre auditori i crear un recinte amb sales polivalents per a les entitats culturals. “Llavors era un moment de creixement i volíem que la cultura cohesionés el poble, que el nen que era geganter avui, després fos diable i, de més gran, fes teatre”, va ressaltar, però amb l'arribada de la crisi el municipi va decidir no fer aquest projecte. “Va ser una decisió dura”, va admetre.
