Duel de líders a Mataró

Algun militant de CiU es va posar nerviós en veure que un grup de joves desplegava pancartes contra les retallades a l'entrada del Monumental esperant poder escridassar el president quan arribés. “No els poden fer fora d'una vegada? És vergonyós”, repetia una dona a la policia. A l'hora prevista, el president entrava per la porta del darrere i amb la platea del teatre plena, acompanyat pel candidat de CiU Joaquim Fernàndez i l'actual alcalde, Joan Mora, que sense ell voler-ho també es va convertir inevitablement en protagonista de la jornada. “Queda un alcalde millor que el que se'n va. Ho portes a dins, Quim”, va dir al seu successor. Fins i tot el president Mas es va obligar a ser “disciplinat”, no com en el 9-N, com va ironitzar ell mateix, i no va fer balanç del mandat que ha portat CiU per primer cop a la història a governar la capital del Maresme. Tot i això, no va evitar comparar la ciutat amb el Parlament, sense una majoria àmplia i amb un endeutament “fins a les orelles”.

Mas es va adreçar als nombrosos alcaldes assistents, entre els quals hi havia el de Martorell i president de la Diputació, Salvador Esteve, i els va animar a reflexionar sobre el paper que juguen les municipals de cara a les eleccions plebiscitàries. A Mataró el president ho va voler deixar clar: “Sense menystenir ningú, mireu els altres. El que està més ben preparat per a la nova volada a la ciutat i per posar-la en el mapa és en Quim.” Abans d'escoltar el candidat, es va projectar un vídeo seu i van presentar tot el seu equip. Quim Fernàndez va sortir a l'escenari aclamat pels seus i reclamant que l'acompanyés al faristol Joan Mora, que simbòlicament tancarà la llista i amb qui es va abraçar visiblement emocionat. A Fernàndez –ell mateix va dir que estava aguantant bé el discurs– se'l veia nerviós explicant la feina que ha fet aquests quatre anys al costat dels seus companys i com s'estima Mataró i Catalunya, terra d'acollida per a molts immigrants que hi van arribar, com el seu pare.

A l'altra banda de la ciutat, al parc Tecnocampus, orgull tecnològic i universitari de la ciutat aixecat en temps de Rodríguez Zapatero, una nombrosa representació del socialisme local i comarcal esperava amb anhel mal dissimulat l'arribada del secretari general del PSOE. Pedro Sánchez és, comprovat en directe, un líder que comença a ser de masses i a qui li agrada submergir-se en la gent. Es deixa petonejar per les dones i abraçar pels homes. Encaixa mans, saluda amb generositat, aplaudeix quan toca i ofereix un discurs net, polit i clar.

A Sánchez se l'entén perquè diu allò que la gent, la seva gent, vol escoltar, que es concentra en dos punts clau: garantir que només el seu partit pot aplicar unes polítiques socials efectives i que la cúpula del PP necessita amb urgència una regeneració completa. És aquest un Sánchez “en positiu” que demana als seus campanya neta, sense insults, però que aprofita per incloure en el seu discurs, com de passada, la crítica fàcil a les retallades sanitàries i a la corrupció que tant les dretes espanyoles, el PP, com les catalanes, CiU, comparteixen.

És, alhora, un Sánchez admirat, més messiànic que col·lega, malgrat que s'esforça a recuperar records familiars per fer-se més proper. En tot cas, però, és un cap de partit nou, sense motxilla plena de pedres, que no defuig preguntes incòmodes com ara la d'un militant que li va demanar què passa amb la corrupció de casa, la de Chávez i Griñán. Sánchez el va mirar i li va explicar que no li tremolarà el pols quan s'hagi d'actuar. Però actuar vol dir quan hi hagi judici, no quan s'estigui només imputat, com és el cas. Per esvair dubtes, però, va afegir ràpidament que en els casos de delicte greu s'actuarà amb més rapidesa.

Al seu costat, amb els nervis a la gola, un David Bote potser en el seu primer bany de masses, assumia amb valentia un protagonisme que encara l'incomoda. És un candidat nou de trinca que no se'n surt amb els comentaris humorístics, però sí amb la sinceritat del missatge. Busca la mirada i el gest còmplice dels companys, a qui s'adreça pel nom, i repeteix que el PSC ha teixit una ciutat –les metàfores tèxtils a Mataró sempre funcionen– que el 24 de maig superarà el “parèntesi de CiU”. Parla d'educació, de transparència, d'honradesa i d'honestedat i parla també de tenir la ciutat neta. I recorda mig de broma al convidat que, quan tots dos hagin assolit els seus objectius –president del govern l'un i alcalde de Mataró l'altre–, es tornaran a trobar i li demanarà ajut per resoldre temes de la ciutat. El públic li donava tot el seu escalf. Juga a casa, i això, encara que hi hagi tot un Pedro Sánchez a l'escenari, és un valor afegit.