CiU redobla esforços a Girona
Puigdemont diu que els acords amb Avancem i RCat enfortiran el projecte
Reclama als membre de la candidatura un treball “intens” per obtenir més regidors
Puigdemont va fer valer la feina feta els darrers quatre anys
La federació nacionalista va evidenciar ahir a Girona la importància que donen a la contesa electoral de maig a la capital de la demarcació. El centre cívic Sant Narcís va acollir la presentació de la llista encapçalada per Carles Puigdemont, amb la presència de dos pesos pesats dels partits que conformen CiU: el secretari general del comitè de govern d'UDC, Ramon Espadalé i el membre de la direcció nacional de CDC Santi Vila.
Més de 170 persones van assistir a la presentació, en que Puigdemont va fer valdre la feina feta els darrers quatre anys “amb molt poc temps, amb poca gent, amb inexperiència i en les pitjors circumstàncies”, en referència a la situació de crisi econòmica. Entre aquests objectius assolits va assenyalar que durant el mandat “no s'han apujat els impostos ni les taxes, cada any ha baixat el deute per habitant, hi ha menys aturats que en l'inici del mandat i Girona s'ha situat en l'aparador internacional.”
Amb aquest bagatge, Puigdemont va afegir que es veia legitimat “per demanar als gironins més temps i més confiança”, i va pronosticar que, en cas de repetir al govern “vindran bons anys per a la ciutat.” Per altra banda, va considerar que si el 24 de maig no aconsegueixen reforçar-se —actualment tenen deu regidors i la majoria absoluta se situa en tretze— “tot el que hem aconseguit pot estar en risc.” Per evitar aquests perills, va demanar als membres de la seva llista “un treball molt intens” fins al dia de les eleccions.
Avancem i RCat
Abans que parlés l'alcalde, que va sortir al final de l'acte, van intervenir alguns dels membres de la seva llista per explicar els motius pels quals en formen part. Entre ells hi havia els dos membres d'altres formacions polítiques que s'han integrat en el projecte, Avancem i RCat. Per part d'Avancem va parlar Glòria Plana, número 6 de la llista. Plana va dir que l'acord amb CiU es basa “en la suma i el progrés, en el projecte i també la manera de fer.”
Per la seva banda, Carles Bonaventura (13è a la llista), va dir que la seva formació “sempre que ha pogut triar, ha triat sumar i no dividir. Ja es va fer fa quatre anys [van fer coalició amb la CUP] i s'ha fet ara.” Isabel Muradàs, d'UDC i número dos de la llista, va considerar que l'acord entre CiU, Avancem i RCat els enforteix “per continuar treballant per als gironins.”
Una de les novetats de la llista, l'independent Cristobal Sánchez, número 9, director de l'escola de Vila-roja, va explicar que havia rebut “diverses propostes” per formar part de les llistes de diversos partits. Va dir que s'havia decidit per la de CiU “perquè durant quatre anys he pogut veure els resultats excel·lents del treball del seu equip.”
També van intervenir els consellers Vila i Espadalé. Tots dos van destacar el tarannà “molt exigent” de Puigdemont pel que fa a la defensa dels interessos de la ciutat. Vila va dir que “Girona s'ha afermat com a capital de la catalanitat però també com a ciutat rabiosament universal.” Per la seva part, el secretari general del comitè de govern d'UDC va fer èmfasi en l'objectiu principal del projecte gironí de CiU: “És un projecte que sobretot mira per a les persones”, va concloure. L'assistència dels dos líders nacionals a l'acte escenifica el que ja va verbalitzar Vila tot just dilluns passat, en una trobada d'alcaldables del Gironès, celebrada a Sant Gregori, en que va considerar que la demarcació de Girona “és on en bona mesura es jugarà el partit” que decidirà el color que pren el municipalisme a Catalunya.
LES FRASES
Cultura a Girona: regidoria pròpia i descentralització
Redacció
El debat Parlem de cultura. Quin ha de ser el projecte cultural de Girona?, organitzat ahir a l'auditori Josep Irla per Òmnium Gironès en col·laboració amb Televisió de Girona –que l'emetrà avui a les 9 del vespre– va mostrar alguns punts de coincidència entre les propostes electorals dels partits en aquest àmbit, com ara la necessitat de descentralitzar l'activitat cultural i portar-la als barris i de potenciar la vinculació entre la ciutat i la Universitat de Girona. Òbviament també va haver-hi discrepàncies en altres qüestions, com ara la compra del fons Santos Torroella i el projecte museístic de la Casa Pastors; la marca Ciutat de festivals o l'actual manca d'una regidoria específica de cultura –funció ara assumida per l'alcalde–, que partits com ara el PSC, la CUP, ICV i ERC van reclamar explícitament.
Els representants dels partits van disposar d'un minut per sintetitzar el seu programa cultural, i així ho van fer Marta Madrenas (CiU), Joaquim Rodríguez (PSC), Joan Menacho (PP), Lluc Salellas (CUP), Eugènia Pascual (ICV), Maria Mercè Roca (ERC), Jean Castel (Ciutadans) i Josep Canal (Compromís amb Girona).
Les seves propostes van ser valorades per Salvador Martí Puig, professor de ciències polítiques de la UdG; Jordi Planagumà, director de la Casa de la Música de Salt-Girona; Dolors Reig, presidenta dels Amics de la Unesco de Girona, i Xavier Castillón, d'El Punt Avui, moderats per Oriol Mas, de Televisió de Girona.
L'encaix d'Avancem i de RCat
El 13 de març CiU va tancar un acord amb Avancem per concórrer junts a les municipals a Girona. Una setmana més tard, Puigdemont anunciava també un acord per incorporar a la llista a RCat. Tot i que podrien sorprendre els acords (Avancem és fruit del trencament recent del PSC i RCat va estar bona part del mandat que ara acaba en coalició amb la CUP a Girona), el cap de llista de CiU ja va dir quan l'acord amb Avancem estava pendent només de serrells que “el debat de dretes i esquerres és un debat del segle passat”, i va assegurar que el pacte amb la nova formació permetria “redoblar” les polítiques de modernització i transformació de la ciutat.En la presentació de l'acord amb RCat, Puigdemont va dir que anava encaminat “a reforçar un govern per fer front a la disgregació i l'atomització.” . L'aliança de les tres forces té sobretot un punt fort en l'àmbit nacional, amb la voluntat compartida de treballar per a la plena sobirania de Catalunya.