Aspiracions de tots colors

El cinturó roig de Barcelona passa hores baixes però si en algun municipi el PSC pot frenar la seva caiguda lliure aquest és sens dubte Santa Coloma de Gramenet. La candidatura encapçalada per Núria Parlon aspira fins i tot a recuperar la majoria absoluta perduda fa quatre anys, quan encara sonaven popers els ecos del cas Pretòria, que van provocar la caiguda de Bartomeu Muñoz al capdavant de l'alcaldia, el 2009. El 2011, els socialistes colomencs van perdre d'un sol cop cinc regidors i van passar de disset a dotze. Per aquest motiu, el PSC ha volgut crear un cordó sanitari per no sembrar ombres de corrupció que els puguin perjudicar i es presenta amb una llista d'on han desaparegut noms que havien tingut algun càrrec en els governs encapçalats per Muñoz, amb l'excepció de l'alcaldessa i el seu home de confiança, Esteve Serrano, que tornarà a ocupar el número dos d'una llista que suma fins a sis independents.

A més, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha formalitzat davant l'Audiencia Nacional l'acusació particular pel cas Pretòria. El consistori demana que es jutgi l'exalcalde Bartomeu Muñoz, juntament amb altres implicats a la trama, i li reclama una pena superior a la que sol·licita la fiscalia. En total, set anys de presó, divuit d'inhabilitació i una multa de 5 milions d'euros i que torni els 1,7 milions d'euros que calcula que es va embutxacar de manera il·lícita.

L'objectiu és marcar distàncies d'un cas que pot afavorir l'ascens de formacions que fan bandera de la lluita contra la corrupció, com és el cas de Ciutadans. El partit d'Albert Rivera es presenta a Santa Coloma amb moltes possibilitats d'aconseguir representació municipal per primer cop aprofitant el desgast dels partits de l'òrbita estatal, sobretot del PP. Dimas Gragera ha incorporat a la llista l'exregidor del PP Alberto Carreiras, que va abandonar el saló de plens fa un any després de nombroses desavinences amb la cap de llista popular, Mari Carmen Sáez, que també ha marxat abans d'acabar el mandat.

En aquest context apareix també UPyD, que ha decidit per primer cop participar a la cursa electoral per l'alcaldia colomenca, i que també festeja possibles votants del PP desenganyats pels casos de corrupció.

L'obra de govern és el principal argument electoral dels socialistes colomencs, un actiu que també vol rendibilitzar CiU, que ha esta responsable durant aquest mandat de les àrees de Promoció Econòmica i Ocupació i Promoció de la Ciutat. El seu cap de llista, Carles Combarros, és juntament amb Parlon, l'únic que repeteix respecte del 2011. Tots dos presumeixen d'haver posat les polítiques socials al capdavant de les prioritats d'aquest mandat amb un especial cura cap als que més pateixen la crisi, per una banda, i d'haver creat ocupació i fomentat l'aparició de noves empreses a la ciutat, per un altre costat. I és que ells, com la majoria de candidats, tenen clar que en una ciutat castigada per la crisi com és Santa Coloma, les polítiques socials han d'estar en el centre del programa si volen mobilitzar l'electorat.

L'esquerra, dividida

A l'esquerra del PSC, les formacions que es presenten han estat incapaces de forjar una confluència i es presenten dividides. Per una banda ICV, que ha tornat a reeditar la coalició amb EUiA, i que aquest cop es presenta amb el nom per davant de Gent d'Esquerres. Adopten una denominació gairebé idèntica a Gent de Gramenet, candidatura que aquests darrers quatre anys ha tingut representació municipal i que ara torna a optar a ser-hi però amb un nom diferent, Som Gramenet, que suma també integrants de Podemos i independents. Al capdavant hi ha Aitor Blanc, que va fer de regidor per Gent de Gramenet durant un any, entre 2011 i 2012, però va marxar perquè un dels punts del programa de Gent era que els seus representants només ocuparien lloc a la sala de plens durant un any i, passat aquest temps, deixarien pas a un altre integrant de la llista.

Els ecosocialistes estrenen candidata. Es tracta d'Alexandra Sevilla, número dos a les anteriors municipals, que en els darrers quatre anys ha estat la responsable municipal de Medi Ambient. L'objectiu del partit és frenar la caiguda de suports que els ha portat a perdre una regidor en cada comesa electoral des del 2003. Aquests darrers quatre anys, Iniciativa ha format part de l'equip de govern i les seves bases els han qüestionat en algunes ocasions per no marcar prou distàncies amb el PSC. Preguntats per si estarien disposats a reeditar el pacte de govern amb els socialistes i CiU, Sevilla prefereix no pronunciar-se fins vistos els resultats. Qui sí que està per un pacte és el PSC. Núria Parlon manté que fins i tot si aconseguís la majoria absoluta estaria disposada a estendre la mà als que han estat els seus socis de govern durant aquest mandat i recorda la tradició del PSC de pactar fins i tot quan ha governat amb prou suport.

ERC és una de les forces amb possibilitats d'entrar per primer cop al ple municipal. La seva candidata, Belén Alonso, està convençuda que estan més a prop que mai, pels suports a la causa sobiranista que hi ha a la ciutat. El fet que més d'11.000 persones donessin suport al doble sí en les votacions del 9-N és el principal argument dels republicans. Tot i això, des de CiU interpreten que part d'aquests vots poden ser seus. El seu candidat assegura que CiU “ha portat la veu sobiranista al ple” en els darrers quatre anys. Caldrà veure si els que es van mobilitzar per la independència surten ara a votar a les municipals.

En el sentit contrari, el 9-N va convertir Santa Coloma de Gramenet en el municipi del Barcelonès on percentualment va haver més votants de l'opció no-no, un 11,06% del total, el doble de la mitjana. Aquest gruix de votants que es decanten per opcions no sobiranistes són els que disputen també partits que no han tingut mai representació com C's i UPyD.

Incògnites a la dreta

La gran sorpresa de les darreres eleccions municipals va ser la irrupció de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya que va aconseguir tres representants municipals gràcies al suport de 3.516 electors, el 9,07% del total. El partit, que amb prou feines s'havia deixat veure durant la campanya, va saber captar els vots dels veïns descontents dels barris on la pressió migratòria és més forta i que havien estat fortament colpejats per la crisi. Es tracta d'un vot que en municipis com Badalona el PP havia sabut sumar amb el discurs d'Albiol, que tenia molts punts en comú amb el “primer els de casa” de PxC. A Santa Coloma l'opció va tenir èxit i, a més no va suposar cap desgast pel PP, que va arribar a sumar un regidor més i va passar de quatre a cinc representants. Quatre anys després PxC es torna a presentar, aquest cop juntament amb la plataforma Vecinos de Santa Coloma. Caldrà veure si els que els hi van fer confiança hi tornen.

El Partit Popular ha mantingut fins l'últim moment la incògnita de qui seria el cap de llista i finalment ha optat per Laura Rodera, una colomenca que havia marxat a fer carrera política a la població veïna de Sant Adrià de Besòs, on el 2011 ocupava el número dos de la llista encapçalada per Jesús Ángel Garcia Bragado. Després de quatre anys exercint de regidora a l'oposició, Rodera torna a Santa Coloma amb l'objectiu de fer oblidar Mari Carmen Sáez, candidata dels populars des del 2003 i regidora colomenca des del 1999, amb qui Rodera havia tingut desavinences. La incògnita serà veure si la formació pot frenar amb aquesta cara nova el desgast que el partit arrossega a nivell estatal i donar estabilitat a una formació que a nivell local ha viscut moltes convulsions. És per això que en més d'una ocasió s'hi ha hagut de posar pau des de Barcelona.

Els que no volen o no poden ser-hi

S'ha de tenir en compte també que l'opció que més adeptes té a Santa Coloma és la de quedar-se a casa i no exercir el dret a vot. En les darreres municipals, l'abstenció va ascendir fins al 50,32%, el que vol dir que més de la meitat dels que tenien dreta a votar, no ho van fer, una xifra semblant a la d'anteriors comicis municipals. A aquests s'hi ha de sumar tot el volum de població major de divuit anys procedent de països extracomunitaris que no tenen dret a votar. En aquesta llista hi ha comunitats com la marroquina, la xinesa o la paquistanesa, amb un volum important de residents a Santa Coloma de Gramenet.