El nou Vietnam recorda

Guerra tancada. Ferides obertes. El 30 d'abril del 1975 és una data històrica per al Vietnam, una efemèride, recordada ahir amb pompa, que marca la reunificació d'un país dividit per una guerra fratricida. El 30 d'abril del 1975 és recordat als Estats Units, però, com el dia en què Saigon va quedar sumida en el caos i el pànic, desfeta per les forces comunistes. La tarda d'aquell 30 d'abril, el so del rotor individual dels helicòpters de combat de l'exèrcit nord-americà va començar a prendre el cel de Saigon per última vegada.

Més de 150.000 efectius de les tropes nord-vietnamites havien envoltat aquesta ciutat del sud-est asiàtic, preparades per entrar en qualsevol moment, i l'exèrcit dels EUA, sabedor de la derrota del Vietnam del Sud, es preparava per evacuar milers de sud-vietnamites que s'havien mantingut fidels a l'aliat nord-americà fins al darrer moment. Els pilots dels helicòpters havien de fer servir els controls de forma delicada, reduïen la velocitat fins al punt de poder realitzar el descens damunt dels vells i malmesos edificis vietnamites, però mantenien el rotor amb prou força com per mantenir bona part del pes de l'aeronau fora dels blocs d'habitatges, que corrien el risc d'esfondrar-se.

Homes, dones i infants s'amuntegaven dins dels helicòpters amb desesperació, aliens a la capacitat d'unes aeronaus que acabaven evacuant el doble de gent recomanable. Amb la necessària parsimònia, el pilot abandonava Saigon direcció als portaavions nord-americans atracats a les costes vietnamites. Minuts després, repetien l'operació. Amb el món amb els ulls posats sobre Saigon, Washington va haver de fer front a una dura realitat. Les forces de combat nord-americanes havien abandonat el combat dos anys enrere després de l'alto el foc firmat amb el Vietnam del Nord. Aleshores, el president dels Estats Units, Richard Nixon, havia promès respondre amb tota la força possible qualsevol violació de l'armistici. Però dos anys després, Nixon, caigut en desgràcia pel Watergate, era fora de la Casa Blanca; Saigon, desemparada, es va veure superada per les forces comunistes, que acabarien rebatejant la ciutat com a Ho Chi Minh, en honor al dirigent nord-vietnamita.

Quaranta anys després, les pancartes vermelles que glorifiquen el Partit Comunista del Vietnam van tornar ahir als carrers de Ho Chi Minh, escenari d'una celebració massiva en record del llarg conflicte. Milers de vietnamites, entre ells veterans de guerra vestits amb uniformes presos per desenes d'orgulloses medalles commemoratives, s'alineaven per veure els soldats de l'actual exèrcit desfilant pels carrers de Ho Chi Minh junt amb ballarines i voluntaris que es deixaven prendre el protagonisme per l'omnipresent bandera vietnamita.

El Vietnam va recordar ahir un passat marcat per les ferides obertes de conflictes eternitzats i signats per la ingerència de forces foranes alienes al territori. Però el cas és que el país s'ha avesat a mirar endavant, amb una població que, amb pas lent però ferm, s'aferra al tren del desenvolupament econòmic. Un futur en què també hi tenen lloc els Estats Units, convertits avui, malgrat tot, en un important aliat comercial. Vint anys després de la caiguda de Saigon, l'aleshores president nord-americà, Bill Clinton, va ponderar la cooperació de Hanoi en la identificació dels milers de nord-americans desapareguts durant la guerra i va suprimir l'embargament comercial que pesava sobre el país del sud-est asiàtic. El 1995, els EUA i el Vietnam van restablir relacions diplomàtiques, gest que va formalitzar el restabliment de relacions entre dos vells enemics i l'obertura de Hanoi al món.

Avui, malgrat les ferides encara obertes per la guerra, com ara els tres milions de vietnamites afectats des de la fi del conflicte pels efectes del llançament de l'agent químic gas taronja (inclosos 150.000 infants nascuts amb seriosos defectes de naixement), els dos països mantenen importants lligams comercials, valorats en 26.000 milions d'euros l'any.