CiU i ERC salven l'estabilitat
El govern i els republicans pacten aturar el polèmic Consorci de Lleida mentre no hi hagi consens al territori
L'acord permet rebaixar la tensió entre els dos socis
CiU i ERC van salvar ahir, de moment, l'estabilitat. Les dues formacions van acordar que s'aturés el controvertit Consorci de Lleida mentre no hi hagi consens al territori i van suturar la ferida que s'havia obert unes setmanes abans quan els de Junqueras havien vetat l'organisme i Mas els havia recriminat aquesta actitud. Però el pacte, que deixa l'ens sanitari en stand-by, no va agradar tothom. La CUP i ICV-EUiA ho veuen com un pedaç i la plataforma Marea Blanca, que ha liderat l'oposició al projecte, va demanar-ne la retirada immediata.
El ple d'ahir era una veritable prova de foc per mesurar l'estat de les relacions entre la federació i els republicans, perquè s'havien de votar tres mocions, d'ERC, Cs i el PP en què s'exigia que es paralitzés el consorci i que el conseller de Salut, Boiz Ruiz, complís un mandat del Parlament al respecte. Les negociacions es van allargar fins dimecres a la nit i ahir, abans que s'iniciessin les votacions, ja es va anunciar l'entesa.
CiU i ERC van redactar un text conjunt en què es diu literalment: “El govern es compromet a fer un informe sobre les al·legacions rebudes i a aturar la creació del Consorci de Lleida mentre no hi hagi un consens al territori que pugui avalar el projecte”.
Amb aquesta esmena, les dues parts van cedir respecte les seves pretensions inicials. Per una banda, l'executiu accedia a paralitzar la iniciativa momentàniament i reconeixia la mala maror que està creant i, per l'altra, els republicans s'obrien a estudiar el projecte i no eren tan durs com la moció que es va aprovar el març al Parlament en què demanaven descartar l'ens. El pacte també permet que CiU i ERC puguin encarar amb més tranquil·litat les eleccions municipals i amb una picabaralla menys al sarró.
Privatització o no?
L'oposició dels d'Oriol Junqueras al consorci lleidatà es basa en la sospita que al darrere d'aquesta operació hi pot haver una privatització dels serveis sanitaris, fet que nega rotundament CiU i el govern. Ara, però, la proposta s'analitzarà amb més calma i el Departament de Salut farà un informe amb totes les al·legacions rebudes, que s'enviarà al Parlament. A partir d'aquí, es treballarà per poder arribar un consens. ERC considera que “pacificar” el territori pot trigar mesos i que seria preferible esperar a la propera legislatura quan hi hagi “aires nous”, mentre que CiU no fixa terminis ni tampoc tanca cap porta. La federació, però, continua insistint que el consorci és la fórmula ideal per “preservar” la sanitat a Lleida i que els propers mesos s'hi aniran introduint “millores”.
El punt pactat entre CiU i ERC sobre aquest òrgan també va rebre l'aval del PSC i el PP, ICV-EUiA s'hi va abstenir i Ciutadans i la CUP hi van votar en contra. L'acord, a més, va permetre que CiU i ERC tornessin a salvar Boi Ruiz de la reprovació.
Al marge d'aquest episodi, tots els grups van votar a favor perquè la Generalitat es personi com a part en els procediments judicials per presumpta corrupció sanitària i també en el cas Innova.
Altres crisi
Les tensions que s'han viscut aquests dies entre CiU i ERC al Parlament no són ni les primeres ni segurament seran les últimes que viuran els dos socis, perquè els republicans ja han anunciat que continuaran votant diferent al Parlament si és necessari. La crisi per la consulta del 9-N, el posterior procés participatiu i la convocatòria d'eleccions anticipades va ser un dels moments més espinosos, però també n'hi ha hagut d'altres, com l'afer de Barcelona World, que va acabar amb un pacte entre la federació i els socialistes; la comissió d'investigació del cas Pujol en què el vot dels republicans va obligar el president Artur Mas a comparèixer o la polèmica per l'externalització de la publicitat de TV3.
LES FRASES
Arrenca la llei de la transparència
El ple va designar ahir els membres de la comissió que han de garantir al ciutadà l'accés a la informació pública que generen les administracions i resoldre les reclamacions o conflictes que pugui generar la vulneració d'aquest nou dret. Els cinc candidats van ser proposats per CiU, ERC, el PSC i el PP, però tot i assolir la majoria necessària de vots, aquest punt de la sessió no va estar exempte de polèmica. ICV, C's i la CUP consideren que la designació vulnera la pròpia llei, que en l'article 40 recull que la comissió ha d'estar formada per juristes i tècnics en la gestió d'arxius. Tanmateix, la comissió aprovada ahir està formada únicament per juristes. Els designats són Elisabet Samarra, Teresa Perelló, Oriol Mir, Josep Mir i Manuel Ibarz. La decisió també ha estat fortament criticada pel gremi d'arxivers i tècnics en documentació.
