Els pactes decidiran
SANT FELIU DE GUÍXOLS · La campanya ganxona s'obre polaritzada entre Joan Alfons Albó (CiU) i Carles Motas (TSF), candidats hegemònics el 2011 i que ara dependran de les aliances
L'electorat de Sant Feliu de Guíxols podrà triar entre nou llistes diferents el 24-M. Però l'escissió entre el PSC –que després del pacte amb Joan Alfons Albó presenta una candidatura totalment renovada– i MES –amb l'exalcalde i vicealcalde Pere Albó com a cap de cartell– pot polaritzar la campanya entre les dues forces més votades el 2011, CiU i Tots per Sant Feliu (TSF).
L'alcalde convergent, Joan Alfons Albó, ha afrontat un mandat força plàcid a l'hora de prendre decisions amb un programa consensuat amb els cinc regidors socialistes, però amb una fèrria oposició de l'exalcalde Carles Motas, al capdavant de TSF. Un duel entre dos candidats antagònics que, tot i que apel·lin al vot útil, previsiblement dependran de la segona volta de les aliances per governar en el pròxim mandat.
A banda de les ja esmentades, repeteixen ERC –amb Jordi Vilà i després de descartar un pacte amb MES– i el PP, que el 2011 va tornar a aconseguir representació i que presenta nou cap de llista, Abraham Albert Rodríguez. Però després de quatre anys de crisi econòmica, el reflex del descontentament es pot copsar en les noves candidatures sorgides des de baix. La primera, amb el debutant Jordi Lloveras com a candidat, és Guíxols des del Carrer, que parteix d'una ICV-EUiA que manté presència al plenari des del 2003, però ancorada en un sol regidor, i que concorre conjuntament amb Procés Constituent i un grup de ciutadans independents amb l'objectiu d'atraure vots d'esquerres. Competirà amb la nova llista de la CUP, que al final es va despenjar de les negociacions perquè tota l'esquerra alternativa anés en una llista única i que presenta l'única candidata femenina a l'alcaldia, Elena Delgado. Finalment, el partit local debutant Tots Units Ganxons –que, tot i situar-se en l'esquerra política, advoca més per posar la participació veïnal al centre de les decisions– afronta els primers comicis amb José Antonio Rodríguez d'alcaldable.
En un municipi que des del 1979 havia votat sempre alcaldes socialistes, Joan Alfons Albó va ser el primer a trencar la tendència, el 1999. Pere Albó va recuperar la vara per al PSC el 2007, fins que el 2010 una moció de censura va catapultar Motas a l'alcaldia durant l'any llarg que restava de mandat. TSF, potser empesa per la notorietat de liderar aleshores el govern, va aconseguir un resultat històric en els últims comicis, però per darrere de Joan Alfons Albó, que va ser el més votat i que se'n va sortir a l'hora de tancar un sorprenent pacte sociovergent.
Al PSC, en què Josep Melcior Muñoz vol explotar el fet contrari de no haver estat mai alcalde, confien a mobilitzar l'electorat socialista. Però la competència d'esquerres és nodrida, i tant CiU com TSF han aconseguit atraure un vot transversal. La federació nacionalista vendrà la feina feta i la gestió, amb el desglaç de l'activitat hotelera, la reducció de 20 punts d'endeutament i els 5,7 milions d'inversió històrica en el darrer any. Mentre que Motas, de fet, qüestiona a l'executiu actual aspectes de la gestió, com ara la contractació i posterior destitució del gestor turístic o l'acumulació de vials en obres en els últims mesos.
Caldrà veure l'arrencada de la campanya per polsar la tensió entre candidatures i programes. D'entrada, un debat clàssic ja ha servit d'aperitiu: l'aparcament al passeig dels Guíxols, que CiU i els socialistes volen deixar encarrilat abans del dia 24. Per ERC, que pot ser clau per governar el pròxim mandat, Guíxols des del Carrer o la CUP, el pàrquing és un projecte faraònic i caldrien solucions més econòmiques a banda i banda del passeig. El Museu Thyssen, un cop assolides les exposicions anuals de la col·lecció, és un punt que cotitza a la baixa; mentre que, en un municipi turístic, per molts electors la mare dels ous continuarà sent trobar qui tingui la vareta màgica per portar turistes tot l'any.