Sitges, de la fallida tècnica al superàvit

Sitges és un exemple clar de com un ajuntament pot redreçar una situació econòmica caòtica i arribar al superàvit. Un escenari realment difícil d'imaginar el 2011, quan la població del Garraf tenia un deute astronòmic de 70 milions d'euros (43 a bancs i 20 de factures a entitats i empreses), el municipi estava catalogat com el cinquè més endeutat de tot l'Estat espanyol (140% d'endeutament) i el consistori no podia garantir el pagament de les nòmines als treballadors.

En aquella situació dramàtica, que deixava l'Ajuntament “sense possibilitats d'invertir en política social”, que és el que els preocupava, argumenta el regidor d'Hisenda, Jordi Mas, la corporació va haver de tirar endavant mesures per reconduir la situació. La primera de les quals va ser fer la revisió cadastral, una actualització dels preus dels immobles que feia 18 anys que no s'aplicava. La mesura va aixecar polseguera, però des de l'Ajuntament la defensen i desmenteixen cap afany recaptatori. “Hi havia immobles que s'havien revalorat i pagaven els mateixos impostos que d'altres que no havien fet res. Era una mesura de certa justícia social”, argumenta el regidor.

Durant els primers anys es va mantenir un tipus impositiu de l'IBI de l'1,23, una quantitat que s'ha reduït al 0,83 en la segona part del mandat. Aquesta ha estat part de l'estratègia del govern municipal: tensar i destensar. “Hem tingut dos anys durs, amb un esforç important per part de tothom, i dos anys següents més relaxats”, assegura l'alcalde, Miquel Forns. La taxa d'escombraries –que, sorprenentment, Sitges no aplicava des del 1995– ha seguit la mateixa estratègia: en la segona part del mandat s'ha pagat la meitat del que es pagava en els primers anys.

Juntament amb l'augment d'ingressos, el consistori també ha reduït la despesa, l'altra gran pota de la recuperació. D'entrada, es va reduir personal i sous de govern. I, sobretot, es van eliminar despeses si més no peculiars per a un municipi de menys de 30.000 habitants: s'ha passat de dotze a dos càrrecs de confiança, s'han eliminat empreses municipals que “duplicaven serveis” i han desaparegut les dotze targetes de crèdit “municipals” que utilitzava el govern anterior, al qual acusa d'haver-se gastat 300.000 euros entre el 2007 i el 2011 en dinars i tasques de representació diverses. “Ara en tenim una, que tinc jo, i que és de dèbit”, emfatitza l'alcalde, que diu que tancarà el mandat amb 12.000 euros de despesa en aquest capítol.

Per tancar el cercle de la recuperació, l'Ajuntament també ha hagut de buscar solucions imaginatives per mantenir serveis com ara reubicar l'escola de música en una escola pública i traslladar les dependències municipals a edificis de propietat d'altres administracions. “Hem eliminat costos i lloguers”, expliquen des del consistori, i remarquen l'esforç que ha fet “tothom” perquè Sitges pugui tancar el mandat amb un deute de 32 milions d'euros –menys de la meitat del que hi havia el 2011–, amb estalvi net i amb un romanent positiu que permetrà tirar endavant inversions per primer cop en els últims quatre anys. “Hem passat de pagar factures a 30 mesos a pagar-les a 30 dies”, il·lustra l'alcalde.