El pagès polític i il·lustrat
La terra seca d'Arbeca és la mare d'uns dels olis més preuats del món. Les Garrigues Baixes posseeixen un dels climes i una de les geologies més impactants de Catalunya i aquest fet va provocar que aquest poble víctima de les deficiències en infraestructures i l'allunyament dels principals centres urbans i econòmics hagués de transformar l'aïllament en dinamisme, en la que va ser una aposta valenta que entre altres van impulsar personatges com Josep Pau Pernau. Fill de pagesos que als 14 anys va començar a anar al camp, als 17 va militar en la JARC (Joventut Agrària i Rural Catòlica) i va estudiar advocacia per la UNED; el 1975 va entrar al Front Nacional i juntament amb Àlvar Valls i Oliva, Josep Lluís Pérez i Montserrat Tarragó, va ser acusat de participar en l'incendi dels dipòsits d'Aceites Catalanes Centro SA. Va ser un dels artífexs de la Unió de Pagesos i el 1977 va ser escollit diputat a les Corts espanyoles pel Pacte Democràtic. El 1979, tot i que en plena campanya electoral va ser acusat d'amagar a casa seva els militants d'Epoca que teòricament van participar en els atemptats de Josep Maria Bultó i Joaquim Viola el 1977, va guanyar l'alcaldia d'Arbeca. Ja militant del PSC-PSOE, el 1982, el 1986, el 1989 i el 1993 va mantenir l'escó a Madrid, va presidir la comissió d'Agricultura, i el 2003 va ser nomenat secretari general del Departament d'Agricultura. Avui assegura que està jubilat, s'ha allunyat de la política i torna a fer de pagès.
