ORIGEN
“Volem canviar
la política. Si haguéssim creat un partit, ja no podríem fer-ho”
NUCLI ANTIC
“Al peu de la Seu Vella hi ha cases que cauen, prostitució i drogues. L'estan deixant morir”
PARTICIPACIÓ
“No ens comprometem a consultar-ho tot a la ciutadania, però sí les prioritats”
AJUTS
“Hi ha serveis gratuïts, com el bus i la teleassistència, que han de ser en funció de la renda”
DENÚNCIES
“A nosaltres ens arriba la informació i la donem a conèixer. Fem d'altaveus per a la societat”
FUTUR
“En cas de no obtenir regidors, continuarem vigilant que el govern sigui ben gestionat”
PARC TEMÀTIC
“És un projecte poc transparent i poc participatiu, i creiem que no beneficiarà la ciutat”
INDEPENDÈNCIA
“Catalunya té dret a decidir el seu futur, però no signarem el compromís de l'ANC”
GOVERNANÇA
“Proposem ampliar la junta de govern a 40 persones, amb representants escollits dels barris”
MODEL
“Ara mateix, no podem dir quin és el nostre projecte de ciutat. Fan falta més de quatre anys”
A peu de carrer i amb una tauleta, El Comú ha recollit 1.630 avals per poder-se presentar a l'alcaldia de Lleida com a agrupació d'electors.
Què és El Comú?
El naixement és a càrrec de diferents persones que treballen en moviments socials a Lleida. L'estiu del 2012 i en vista del panorama polític de Lleida, volíem crear una única candidatura, que fos forta, per canviar el govern de la ciutat. Sabem que la llei electoral fa molt mal als partits petits i, veient la dispersió dels grups d'esquerres, la intenció era ajuntar-se per treballar aspectes de transparència i participació ciutadana. A finals del 2013, vam tirar endavant la proposta i la vam llançar a la ciutadania a través de les xarxes socials i assemblees. També es va muntar una taula de partits, intentant integrar-hi tothom.
Per què no ha tirat endavant?
Per diversos motius. Finalment, vam decidir que l'única manera era treure totes les sigles i fer una agrupació d'electors, tot sumant les experiències de les persones i les organitzacions. Aquest fet va grinyolar als partits, que volien una coalició per ser presents en els consells comarcals i la Diputació... Entre tots, vam començar a fer un programa. Moltes de les coses que porten algunes de les altres candidatures sorgeixen d'aquí.
Han apostat per ser una agrupació d'electors perquè no confien en el sistema de partits?
Volem canviar la política i, si ens haguéssim constituït en partit, ja no estaríem en condicions de poder-ho fer. Hem triat la forma legal que comporta més participació ciutadana. Volíem més horitzontalitat.
Els perjudica electoralment?
El sistema està muntat pels partits polítics. Per exemple, en el cas dels ajuts econòmics electorals. Els partits poden demanar una bestreta, però les agrupacions d'electors, no. Tampoc podem sumar els nostres vots al Consell Comarcal ni la Diputació, i es perdran. Són coses que hem d'assumir.
Si no obtenen representació a la Paeria, El Comú continuarà com a organització política?
L'objectiu d'El Comú són les eleccions. Si surt bé i aconseguim representació, continuarà fins al 2019. I, si no, morirà el 24 de maig. Què farem després? És una decisió de l'assemblea. Però ja hem parlat que continuarem vigilant que el govern de la ciutat sigui ben gestionat, i criticarem l'oposició quan no fiscalitzi. Evidentment, des de fora disposarem de menys recursos, tant de temps com de disponibilitat de documents.
Vostè no va guanyar les primàries per escollir el candidat d'El Comú, sinó que va quedar el vuitè. Pot sorprendre que en sigui el cap de llista.
S'ha d'explicar bé. Quan vam fer primàries internes, el reglament ja deia que el cap de llista no era una decisió de les primàries, sinó de l'assemblea. A causa de la rellevància que la mateixa llei electoral dóna al cap de llista, es considerava que les primàries eren per configurar la llista i per saber on era cada persona. Però, a més, el cap de llista havia de voler ser-ho. Hi ha persones que s'han presentat a les primàries expressant el seu temor de sortir el primer per la repercussió en la família, feina, mediàticament... Entre els catorze candidats amb un percentatge mínim, jo vaig dir que m'agradaria ser cap de llista, assumint la responsabilitat per tal de fer-ho tan bé com es pugui. Al final, la meva va ser l'única candidatura que va fer el pas. Després d'un debat, se'm va ratificar per consens. Les primàries, obertes a la ciutadania, van ser una experiència molt bonica en què van participar 570 persones.
Fins ara, la feina d'oposició des del carrer s'ha visualitzat en forma de denúncies de presumptes irregularitats. Fan una oposició a cop de denúncia?
No volem ser una oposició a cop de denúncia. Qui ha de fiscalitzar el govern a l'Ajuntament és l'oposició, i no ho fa... T'arriba una documentació o uns problemes i consideres que hi ha coses que l'opinió pública ha de saber. Si en volem dir denúncia, doncs denúncia: sobre els radars, La Caixa, els busos i les canonades de l'aigua de fibrociment. El Comú vol millorar la gestió de recursos públics de la ciutat, perquè a la gent no li agrada, i li costa molt, pagar impostos, però volem que les coses estiguin ben gestionades. S'ha de fer un canvi en la xarxa d'aigua? Doncs, si s'ha de fer, es fa. Però hi ha uns protocols, que creiem que no s'han complert, i així ho hem dit al Seprona. Si hi ha un delicte, que l'investiguin.
La majoria de denúncies, no les han presentades davant la justícia. Per què?
No, el pas més gran ha estat anar al Seprona per les canonades de fibrociment. A nosaltres ens ha arribat la informació, i la donem a conèixer a través de les xarxes socials i notes de premsa. Hem fet d'altaveus per a la societat. Per exemple, que hi ha una empresa que gestiona els radars que vol guanyar molts diners a costa de posar multes. Això no sabem si millora o no la seguretat viària, però no ens sembla lògic que algú faci de la seguretat un negoci.
Per què no han anat als tribunals, per exemple, en les adjudicacions de contractes a La Caixa?
Nosaltres no érem res. Podem anar-hi a títol individual. Hi ha persones que s'estan dedicant a la política en aquesta ciutat, i són les que han de fer aquesta tasca. Si haguéssim detectat indicis de delicte, ja hi hauríem anat. Ros va cobrar dietes, i no les va declarar en la relació de béns. En les memòries de La Caixa sí que hi surten. L'alcalde diu que practica la transparència, però no ens diu res sobre aquestes dietes. No hi ha res d'il·legal, però no és ètic. El ple de l'Ajuntament va designar-lo en representació del consistori a les reunions de La Caixa i el van autoritzar a cobrar-les.
Un dels temes importants de final de mandat ha estat la batalla entre Ros i Camps. Com la valoren?
És una picabaralla entre dues persones. Darrere de totes aquestes denúncies s'ha de veure si hi ha indicis de delicte o de mala gestió. Marta Camps diu que presumptament es malversen fons públics perquè no es fan bé les coses. La gent ha de mirar per què una persona que ha estat treballant estretament amb Ros ho fa ara: ja sigui perquè abans no havia passat res o perquè va començar quan Ros va ser proclamat candidat en lloc d'ella. Ells diuen que no hi ha res, però han vingut els agents d'anticorrupció a demanar papers a l'Ajuntament de Lleida. Això no havia passat mai.
Veuen indicis de corrupció en la gestió d'Àngel Ros?
No. Si fos així, ho hauríem portat a la fiscalia anticorrupció. Veiem coses poc transparents i poc participatives. No sabem si busca l'interès general, particular, d'amics o d'empreses amigues. De moment, és mala gestió. Ros diu que tot ha passat per Intervenció, però l'interventor informa i qui decideix és el polític.
Diuen que volen canviar Lleida “de baix a dalt”. Com?
L'ambició és governar aquesta ciutat per implantar algunes polítiques, perquè o les fas des de l'equip de govern o no les fas. Com a pla de xoc, volem declarar Lleida ciutat lliure de desnonaments. Hi ha coses que no estan parlades encara a l'assemblea, però es pot preguntar a la gent si es vol gastar 25 milions d'euros pel parc dels barrufets o si demanes inversió privada per fer una altra obra. No es va preguntar si volíem un parc científic i tecnològic de 50.000 m², que sí que dóna feina, però també fan recollida de roba. I aquest ús, gaire científic no és. No estem prometent que ho consultarem tot, però sí el més important, com ara les despeses plurianuals i les prioritats.
Quines eines, més enllà de les consultes, utilitzarien per fer el govern més participatiu?
Proposem ampliar la junta de govern a quaranta persones, respecte a les disset que hi ha ara: els regidors, l'alcalde, representants escollits per cada barri i quatre persones que representin els treballadors municipals. I, si quedés algun lloc, gent d'El Comú que volgués assistir-hi.
I les altres prioritats?
Considerem insostenible els talls d'aigua i llum, i els desnonaments. Les organitzacions del tercer sector estan oferint solucions per ajudar les persones a aixecar-se. Hi ha persones que estan gaudint de serveis gratuïts, com ara el bus i la teleassistència, que intentarem que siguin en funció de la renda. Intentarem que, els serveis, els facin persones contractades per l'Ajuntament: no has de donar el benefici a una empresa.
Quin és el seu projecte de ciutat? Quina Lleida volen?
Ara mateix i sent una agrupació d'electors, no ho podem dir. Un projecte de ciutat necessita més de quatre anys. Sí que volem una societat més justa i equitativa. Amb petits gestos, la gent veuria que a Lleida es pot viure, treballar, i que l'administració és al seu costat. Tenim més clar el que no volem que el que volem. Com ara les Basses convertida en un parc de barrufets.
Per què no els agrada el projecte del parc de les Basses?
És poc transparent i poc participatiu, i creiem que no beneficiarà la ciutat. Bona part de la negociació s'ha fet amb criteris d'opacitat: les empreses han signat un contracte de confidencialitat, no han fet cas de les conclusions de les audiències públiques. No caldria aquesta inversió. Si l'haguessin mantingut, Lleida ja tindria el seu parc d'oci familiar.
Quines propostes tenen per al centre històric?
A peu de la Seu Vella, hi ha cases que estan caient, cases on s'ofereix prostitució i si vols prendre estupefaents. Jo no dic que aquells carrers siguin perillosos, però estan mal il·luminats i, quan es fa fosc, hi ha gent que no vol anar-hi. Calen inversions socials i d'habitatge, del dia a dia. L'estan deixant morir. Com la Mariola. Hi ha pisos que es podrien comprar als propietaris i fer-ne habitatges socials.
Signaran el compromís de l'ANC per a les municipals?
No. No estem d'acord a facilitar la investidura, per exemple, a un alcalde que no aporta res a les escoles bressol, tan sols perquè es declari independentista. Sí que tenim clar que Catalunya i la gent té dret a decidir el seu futur. Amb l'adhesió a l'AMI, igualment. S'ha de consultar la gent. Diguin el que diguin, aquestes eleccions són per escollir persones per gestionar la ciutat durant els propers quatre anys. Aquest és el seu caràcter. També les eleccions del 27-S. Si hi hagués un altre 9-N, facilitaríem que la gent pogués votar i amb decisió vinculant. No tenim por que la gent voti.
En aquest punt coincideixen amb Ciutadans, el PSC i el PP.
Amb la diferència que nosaltres els deixaríem votar. Equiparar-nos amb aquests partits em sembla molt perillós. És una imposició de les dues parts. Treballem temes municipals i ens agradaria continuar per aquest camí. Tot i que sabem que poden ser l'avantsala d'una altra cosa, però tan sols si la gent ho decideix.